Continuació: apunts sisena sessió, 5 de maig

[si vols llegir la primera part de la sessió, ves aqui]

.

Segona part de la sessió d’avui:

.

La defensa rebat tota la jurisprudència utilitzada per la fiscalia per sostenir la seva acusació.

Acusacions parlen d’intimidació, atacs, empentes i altres fets, molts diversos, però demanen mateixes penes.

“Como puede ser que ante comportamientos tan distintos las acusaciones y las peticiones penales sean tan parecidas?”

Els episodis que es descriuen ocupen uns pocs minuts al voltant 8 del matí, qui és culpable del retard de la sessió del Parlament? A més a més, tots els parlamentaris han reconegut que els retards són habituals.

És curiós que les declaracions dels parlamentaris de CiU coincideixin.

Sobre els fets: si són tan greus com assenyala fiscalia, perquè l’acció aturem el parlament va continuar durant tot el dia?

S’ha buscat establir un delicte impossible, hereu de la Ley de Vagos y Maleantes.

La policia va utilitzar Photoshop per tractar les imatges i no el programari que recomana l’Europol.

Els poders ejecutiu i judicial es van aglutinar per resoldre judicialment un problema que és polític.

Fiscalia va dir q no criminalitza la protesta però va insistir en jutjar per l’Audiència Nacional i va citar jurisprudència relacionada amb ETA.

Sobre excepcionalitat d’ús helicòpter: aquell any es van gastar 11’7 milions en vols helicòpter del president. “Sr. Mas hablaba todo el tiempo de excepcionalidad (…); se fue en helicóptero a entregarle un premio a una vaca, qué excepcionalidad es esa?”

S’argumenta que hi ha intencions polítiques al darrere.

En relació a parlamentaris: la gent sovint espera hores per fer una denúncia mentre ells reben la policía al despatx amb tota la feina feta.

Es torna a fer crítiques als atestats. Que no tenen cap credibilitat perquè falten dades i sobretot, dades dels agents que en teoria agafen testimonis que tampoc no s’expliciten.

Existeix un doble raser per mesurar fets en funció de la seva autoria

Se suposa que a l’estat espanyol fiscalía és una, la mateixa, i que hauria d’actuar siempre igual i això no és així. Es fa referència a atestas de denúncies contra agents que no van ser aceptats per la fiscalia precisament perquè no constaven les franjes horàries.

Sobre persona acusada d’impedir el pas: “si se quiere impedir el paso formas hay muchas, pero com un hombro…”

Defensa il·lustra amb diferents exemples la feblesa de les proves d’acusació. Critica el peritatge: els fotogramas no s’han documentat bé i per això susciten tantes sospites. Fins i tot la forma d’imprimir modifica les imatges, i no se sap com es va fer.

Les proves morfològiques es basen en arguments subjectius i això no són “proves”.

Acaba el torn de la defensa i ara parlaran algunes de les encausades.

Encausada considera que és judici a la protesta i q la gent continuarà al carrer

Un altre encausat: “no está probado q ninguno estuviera allí, lo que sí está probado es lo que hicieron, esos recortes…”

Reflexions sobre la por, la violència policial, la probresa, la criminalització de la protesta…

“No se rían de nosotras con discursos pacifistas”

Queda vist per a sentència.

15:30

Apunts sisena sessió, 5 de maig

Avui, dia 5 de maig del 2014, s’està celebrant la sisena i última sessió del Judici. Aqui us deixem els apunts que hem prés durant la primera part:

10:15

Durant aquest matí, les advocades de la defensa exposaran les seves argumentacions finals.

Advocats de la defensa demanen absolució per totes les imputades.

Defensa insisteix en què no s’han imputat fets concrets a persones concretes, que és acusació genèrica

“Si no hi ha hagut fets ni proves del delicte d’associació il·lícita entenem que no hi pot haver condemna per aquest fet” (el delicte d’associació il·lícita el demana Manos Limpias)

Defensa cita jurisprudència prèvia que va absoldre 14 mossos imputats per agressió a un retingut perquè no s’havia dilucidat qui havia fet què, tot i que els fets van quedar provats.

Defensa argumenta sobre la qualificació o no de delictes dels fets que es jutgen. Considera que no són fets delictius

S’insisteix sobre la llibertat d’expressió i reunió que aquest procés pretén retallar

Defensa cita jurisprudència sobre qüestions relacionades amb drets d’expressió i reunió

Se citen sentències que avalen que “espai públic no és només espai de circulació sinó també de participació”.

Les imatges i els vídeos incompleixen requisit d’integritat. Si fossin autèntics la data d’edició seria 15 de juny. En comptes d’això, la totalitat dels vídeos han estat editats el dia 11 de setembre de 2011. Els vídeos van ser editats pels agents i no per un jutjat d’instrucció.

Molts fotoprinters (fotos capturades de vídeos) no se sap d’on surten. Sobre la qualitat d’alguns fotoprinters i mostrant un a la sala: “és absolutament impossible reconèixer ningú”.

Defensa argumenta que, si s’ha identificat algú amb la qualitat nefasta de les imatges, potser és perquè encausades estan assenyalades amb cercles i números.

“Acusacions pretenen que es condemni a una persona a 5 anys de presó per cridar amb els braços aixecats”.

Sobre una de les persones encausades: primer se li imputen unes coses, després altres “instrucció ha seguit camí erràtic”

Acusació conclou, en un cas, que era la mateixa persona que feia no se sap quines coses perquè “se le parece en la oreja”

El 15J 2011 es volia donar “una imatge d’excepcionalitat”: Tenien preparat un helicòpter però no un cordó policial per protegir parlamentaris.

Defensa argumenta l’existència de fitxers policials il·legals per la identificació d’algunes persones. D’alguna de les encausades apareix el nom tot i no tenir antecedents ni fotos ni documentar qui l’identifica. Mossos i polítics han reconegut en el passat tenir llistes de persones. Alguna de les encausades és identificada perquè ja estava prèviament en aquests fitxers policials.

Defensa torna a argumentar que les acusacions havien d’haver provat, per a cada encausat, els fets atribuïts. Això NO ha passat. També s’hauria d’haver provat la intenció. Tampoc NO s’ha fet.

La construcció del concepte nou “d’intimidació ambiental” coincidia en el temps amb els “escraches”. Això no és casualitat.

“El derecho protesta no sólo protege crítica educada y complaciente, también la molesta, aguerrida y disruptiva” Si els polítics tenen certs privilegis també han de suportar certes molèsties.

Defensa critica nova llei de seguretat ciutadana que possibilita a polítics estalviar-se garanties de processos penals.

Defensa relata contradiccions i el que semblen millores de memòria entre diferents declaracions d’alguns testimonis. “Hubo diputados que ni siquiera pudieron aclarar por qué en el día de la 1ª declaración dijeron una cosa y aquí otra”. També que Fiscalia i acusacions donen més credibilitat a uns parlamentaris que a altres especialment als parlamentaris de CiU.

Sobre pericials: pretenien ser objectives i es basen en observacions, que mai poden ser objectives.

Defensa argumenta sobre la no aplicació del principi de proporcionalitat. Considera que els fets, com a màxim, podrien ser considerats faltes si es provessin.

Una de les advocades de la defensa argumenta que alguns testimonis dels parlamentaris de CiU han estat induïts pels mossos d’esquadra. Això ho demostren els canvis en el relat després de les declaracions davant els agents i la reconstrucció dels fets amb dades de la policia.

Altra advocada critica els atestats: En els atestats policials (98 fulles) no apareixen números identificatius de mossos (TIP) ni dades, ni indicacions horàries.

13:40

Crònica de la cinquena sessió de judici

Tres setmanes després de la darrera sessió, aquest divendres 25 d’abril ens hem vist obligades a tornar a desplaçar-nos a l’Audiència Nacional de Madrid per reprendre el judici oral contra les nostres companyes encausades. Després de suportar unes quantes hores de viatge, ens hem assabentat que Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, que tornava a estar cridada a declarar –per videoconferència, com no–, no s’anava a presentar al·legant una baixa mèdica, com la darrera vegada, motiu pel qual es va desestimar finalment el seu testimoni. A continuació, seguint el guió establert, han declarat tres agents de la Unitat de Fotografia i Audiovisuals dels Mossos d’Esquadra. La seva missió era defensar els informes d’identificació física que van realitzar l’octubre de 2011 a partir de la comparació entre diverses imatges facilitades per l’àrea d’investigació del mateix cos policial. Per una banda, les ressenyes fotogràfiques que forment part de fitxers policials o realitzades després de les detencions –entre elles no només les típiques frontals i de perfil sinó també les que situaven a les encausades amb objectes aliens com gorres– i, per una altra, fotografies i fotoprinters –captures d’imatge de vídeo– atribuïdes no només al 15 de juny de 2011 sinó també, en un cas concret, a d’altres protestes.

Segons van declarar, els mossos utilitzen tres tècniques: anàlisis morfològiques, antropomètriques i de superposició d’imatges. En aquest cas, per gran part de les encausades no s’haurien pogut utilitzar les dues darreres per manca d’imatges de qualitat o de dades precises. De fet, aquesta va ser una de les qüestions més discutides per la defensa, la manca de precisió o d’exactitud en les tècniques emprades, més basades en descripcions subjectives que no en dades exactes. Es desconeixen les característiques tècniques de les càmeres, es desconeixen els enfocaments, el nivell d’obturació, els angles… No es van realitzar medicions perquè no tenien dades sobre distàncies o proporcions però que, en tot cas, ells fan “aproximacions i compatibilitats” i que no “treballen amb mesures exactes”, motiu pel qual la defensa va afirmar que ens trobem “en el camp no de les mesures sinó de les impressions”. De la mateixa manera, els mossos no van poder afirmar si les imatges amb què van treballar podrien haver estat retocades i van reconéixer que utilitzen el programa Photoshop per, segons el seu testimoni, millorar però no alterar-ne el seu contingut. Per últim, també van haver de reconéixer que gran part d’alguns dels trets que consideraven distintius per a les identificacions com pigues, densitat de celles o gruix dels llavis són elements que es poden impostar o modificar i que, com no tenen dades exactes, no poden assegurar que això no hagi passat, que “tot és modificable”, que ells donen la seva “opinió” i que no poden oferir cap “grau de certesa”. Fins aquí la declaració de la policia cientítica.

Després d’un recés de 10 minuts, com si res hagués passat des del primer dia de judici, ha estat el torn de les conclusions definitives de les acusacions. Es podria resumir en una frase: es mantenen exactament en les mateixes peticions de penes, de 3 a 8 anys de presó. La feina bruta ha recaigut, com ja era habitual a les darreres sessions, en el Ministeri Fiscal. Els dos advocats se l’han repartida: la primera s’ha dedicat a detallar el que consideren fets delictius probats contra les institucions de l’estat i atemptats contra les autoritats parlamentàries i el segon s’ha encarregat de les justificacions jurídiques tot apel·lant a diversa jurisprudència i sentències prèvies. Aquesta, tot i assegurar que no pretenia ser una acusació contra la protesta i la dissidència, s’ha dirigit en genèric contra totes les encausades, utilitzant el clàssic discurs de separar entre violentes i pacífiques, arribant al deliri quan s’han citat José Luis Sampedro, Stephan Héssel, Mandela o Martin Luther King. El representant del Parlament, per la seva banda, ha aportat el toc de cinisme que potser faltava. Ha considerat que poc o res podia aportar a l’informe de fiscalia, al que s’ha adherit no sense afirmar que si s’acabava imposant la pena més alta el Parlament veuria bé un indult. La Generalitat de Catalunya i Manos Limpias han reafirmat la seva bona sintonia amb els anteriors acusadors, mantenint les seves peticions inicials. La sessió s’ha aixecat passats dos quarts de tres a l’espera de la darrera fixada pel dilluns 5 maig, quan serà el torn de les defenses.

Crònica de la quarta sessió del judici, dia 3 d’abril

Concentració a Barcelona durant les declaracions d’alguns diputats

La sessió d’avui del judici oral contra les 20 persones imputades per l’acció “Aturem El Parlament” acaba amb aquesta fase més concentrada del procés, a falta de les sessions del 25 d’abril i del 5 de maig, a les quals es presentaran els perits i la presidenta del Parlament Núria de Gispert.
La sessió d’avui ha constat de sis declaracions: quatre d’elles a petició de l’acusació: els parlamentaris Artur Mas, Santi Vila, Jordi Turull i Ernest Maragall – els tres primers de Convergència i Unió i l’últim del PSC– i les dues últimes a petició de la defensa, l’advocat Hibai Arbide i l’antropòleg Manuel Delgado.
Els diputats han reconegut com un fet habitual les protestes i les mobilitzacions davant el Parlament de Catalunya i també, que les sessions parlamentàries poden veure modificada la seva ordre del dia i patir retards. Davant les preguntes sobre els errors al dispositiu policial, els testimonis han respost amb evasives.

De nou les declaracions han evidenciat la dificultat de reconèixer a les persones que, suposadament, participaren dels fets que s’estan jutjant Artur Mas ha estat particularment clar al respecte: “yo no los vi, yo no me fijo en eso”. De la mateixa manera, ningú dels diputats es va considerar agredit físicament.

Respecte al polèmic ús de l’helicòpter, Artur Mas ha reconegut el seu ús com quelcom normal, tot i que és excepcional. Tot seguit, ha declarat literalment: “en estos momentos de austeridad es excepcional más que nunca”. Tot i haver reconegut haver fet ús de l’helicòpter per assistir a un concurs de ramaderia i altres llocs amb un cost milionari.

Ernest Maragall ha contextualitzat l’acció “Aturem el parlament” dins un cicle de mobilitzacions i protestes que aquell dia es van concretar amb l’oposició a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Com un dels referents, Margall ha citat el que considera el “desallotjament violent” de la plaça Catalunya, del 27 de maig d’aquell mateix any. Ha Parlat d’un procés social legítim de confrontació entre institucions i ciutadania on, aquesta ultima qüestionava la decisió del Parlament de Catalunya d’aprovar aquells pressupostos. Ell mateix, per tant, no es va considerar agredit i, finalment, ha puntualitzat que li sembla una desmesura el procés seguit per l’Audiència Nacional, en termes penals.

En darrer lloc, Arbide i Delgado han declarat en qualitat de testimonis directes dels fets. Arbide, també com una de les persones convocants d’aquelles mobilitzacions, ha fet incís en el caràcter de la protesta: multitudinària, pacífica i simbòlica. De fet, ha parlat d’una confrontació simbòlica entre diverses formes polítiques.
Fent incís en aquesta qüestió del simbolisme, Delgado, com a especialista en la matèria, ha ratificat aquest caràcter simbòlic de la mobilització.

Apunts 2ª part, 4ª sessió del judici

(segona part- sessió 3 d’abril)

-Declara Santi Vila Vicente, Conseller de territori i sostenibilitat, amb càrrec públic des de 2006 com a alcalde de Figueres. Va arribar en cotxe, per la ronda litoral. Va ser advertit que no podria entrar per la principal i que hauria d’accedir per l’altra porta, va entrar per Wellington. Va intentar entrar a peu, li van recomanar que es tragués la corbata. Diu que el van reconèixer personalment i com a parlamentari. No va rebre cap agressió, diu que va rebre insults, escopinades, però no el van agredir.

Li posen els vídeos. Diu que van aconseguir no deixar-se vèncer per la por. Que van començar la sessió una hora tard, però que van mantenir la calma i van donar la sensació de serenitat que volien.

Torn de preguntes de Manos Limpias. Santiago Vila respon que són normals les protestes davant del parlament. Li pregunten si ha tingut danys psicològics. Vila respon que no.

– Declara Josep Turull, diputat i portaveu de CiU.

Diu que va entrar al parc a les 8:30, que el sr. LLop, invident, li va trucar i que va sortir a buscar-lo. Al carrer, els van acorralar. Una persona els va cridar: “heu matat al meu germà, us mataré a vosaltres”. No recorda més insults. Es fiquen al cotxe de l’Artur Mas. Van a carrer Bolívia i després agafa l’helicòpter per anar al Parlament.

La sessió va començar amb 30 min de retard. Hi havia 20-30 diputats, la resta va arribar a goteig.

Ell no va tenir problemes per entrar. Declara que hi havia cordó policial, que la cosa difícil era arribar a aquest cordó però que ell no va tenir problemes per arribar.

Una de les identificacions es basa en una bandera que surt a un vídeo. La persona no es veu. Els mossos li presenten el vídeo i fotos a les declaracions.

Turull no recorda bé la bandera. Creu que posava “Indignats”. Que sap que era vermella i negra.

– declara Ernest Maragall Mira

Anava a peu per carrer Nàpols, hi havia una manifestació que tots sabien que tindria lloc. Caminava en mig d’aquests ciutadans. Hi havia un acompanyament de veus. Alguns ciutadans cridaven i no es movien per fer més difícil el pas. Va durar pocs segons fins que van arribar els mossos. Van venir per acompanyar-me, per creuar sense problemes, com va ser, i rapidament vam entrar a la Ciutadella.

Davant les preguntes, Maragall respon: “no puc ni vull parlar d’agressió en cap moment”

Hi ha problemes amb el traductor de nou.

Declara Hibai Arbide.

Pregunta la defensa. Es va fer roda de premsa el dia 10 de juny. El testimoni és una de les persones que intervé a la roda de premsa. Fa memòria: context d’acampades 15M. Retallades, crisi… La roda de premsa havia estat convocada per les assemblees; l’acció que es convocava era multitudinària, determinada i no violenta. Simbòlica.

Li pregunten si és advocat: “Sí, ningú és perfecte.”

El lema mediàtic era aturar els plans del Parlament. No el Parlament o a les persones sinó els seus plans (retallades, llei òmnibus). Ell va participar, però l’organització és de l’assemblea. El 15M rebutjava als representants, era horitzontal.

Explícitament es va plantejar que no es volia ser un problema d’ordre públic, sinó un problema polític.

Una confrontació política. Que es pogués veure la diferència entre la política a les places i la política al servei de les elits al Parlament.

Els convocants no pretenien impedir realment l’accés. Com els mossos no van deixar entrar a la Ciutadella, es van muntar xerrades, assemblees a les portes. Va haver-hi continuïtat d’activitats des del dia 14 fins al 16.

Li pregunten si va veure agressions. Respon que només per part dels mossos d’esquadra contra els manifestants asseguts a terra al passeig Pujades.

El gest d’apujar els braços era un símbol del 15M que significava, i era internacionalment conegut com, no-violència.

Arbide hi era present quan els mossos es van desplegar a la ciutat de la Justícia. Diu que es va aconsellar a la gent que es presentessin voluntàriament a jutjats perquè els seus noms sortien a l’atestat policial. Aquelles persones volien evitar les detencions amb mossos encaputxats esperant a la porta de casa seva o a la feina… Allà es comunica al jutjat de guàrdia per a què informi al jutge instructor Eloy Velasco del fet que es volien personar. Els diuen que esperin allà per la notificació. Passada una hora i mitja, apareixen els mossos i els detenen. Retenen als advocats una estona (hi ha querella presentada per aquests fets). En passar una jutgessa degana, aquesta pregunta als mossos i ells la informen del fet de que es tractava d’una ordre d’instrucció. Els mossos sabien perquè eren allà els imputats.

Pregunta la Fiscalia. Torna al relat del 15j. Arbide diu que la intenció era rodejar el parlament. Qui va bloquejar va ser el dispositiu policial, no els manifestants.

Torna a preguntar advocats de la defensa. La mobilització es va produir de forma ininterrompuda fins a les 18h. A la tarda va haver-hi manifestació cap a Sant Jaume. Tot va estar convocat per assemblees i altres col·lectius i sindicats.

Declara com a testimoni de la defensa l’antropòleg Manuel Delgado, per videoconferència.

Diu que estava allà perquè pertany a un grup d’investigació que estudia l’ocupació de l’espai públic per part de moviments socials. Va arribar cap a les 7 amb la seva senyora i filles.

Li pregunten pel que va veure.

Veia com els parlamentaris arribaven a poc a poc, com si fóssim zombis cap al Parlament.

Li pregunten si els manifestants érem violents. Diu que “no serían muy violentos esos manifestantes porque podrian perfectamente haberlos hecho picadillo y no.”

Explica la situació des d’un punt de vista sociològic.

Compara l’acció el 15j amb l’acció del 30 de maig de 1984, quan CiU va bloquejar el parlament als socialistes.

Parla del gest de pujar les mans com es va fer també durant el desallotjament de plaça Catalunya. El 15j el simbolisme era el mateix.

Diu que la gent sabia que l’acció del 15 de juny era simbòlica perquè els parlamentaris si volien, podien entrar. De fet, van entrar al Parlament.

HI havia famílies amb nens. Ell va anar amb la seva família perquè sabia que no seria una convocatòria violenta.

Sap que va haver-hi una càrrega a les 6:30, abans que arribés. A les 8:20 va veure una càrrega policial a Ramon Turó amb Wellington. Va veure la situació complicada i va decidir marxar-

No va veure a ningú bloquejar portes. Veia grups de manifestants acompanyant diputats. Alguns més tensos i altres que els deien “no les toquéis”.

S’acaba la sessió a les 13:30.

Propera sessió 25 d’abril.

Apunts primera part 4º sessió del judici

3 d’abril: INICI DEL QUART DIA DE JUDICI a les 10.10h

DECLARACIÓ d’ ARTUR MAS per videoconferència.

Declara el President de la Generalitat Artur Mas. Es dirigia al Parlament, al principi sol amb una comitiva especial de guàrdia urbana. Va recollir a altres parlamentaris. A la pregunta de per què hi havia un dispositiu excepcional, respon que perquè hi havia la convocatòria i volien protegir-se. L’operatiu concret el decideix interior, ell el desconeixia.

Tornant al 15 de juny, quan s’anaven acostant veien molta gent, li recorda que hi havia gent que es va acostar a la càpsula presidencial fins que ja no podien passar “la nostra màxima preocupació era que ningú resultes ferit”. Hi havia una actitud més enllà de la protesta. Van colpejar el cotxe, van intentar obrir la porta del cantó del seu seient. Pregunten si pot identificar a algú, especialment a qui va colpejar el capó del cotxe. Diu que hi havia molta gent i que no s’hi podia fixar “yo no los vi, no me fijo en eso”. Van calcular amb el dispositiu de seguretat quina era la millor opció per sortir d’allà per arribar a poder fer les seves tasques parlamentàries.

Es dirigeixen a la comissaria del carrer Bolívia i va demanar que es busqués una manera (vehicle o el que fos) per accedir, per donar una imatge de normalitat. No sabia que seria un helicòpter. Va fer el primer viatge en helicòpter i després diputats i així, a poc a poc. Diu que les protestes en el parlament són bastant habituals, que esta bastant acostumat, tot i que aquesta tenia més intensitat.

Li mostren un vídeo, reconeix les imatges.

Torn de preguntes de Manos Limpias: Quan van saber que hi havia mobilitzacions? Quan anava cap al parlament. Va haver-hi errors en el dispositiu? Grande Marlaska li diu al molt honorable que no contesti aquesta pregunta.

Torn de preguntes de la defensa. El president diu que el que és nou en aquesta ocasió és prendre mesures excepcionals per entrar. És habitual canviar d’itineraris per protestes, respon afirmativament, i diu que la cosa nova és el tipus de protestes. Declara que ell només va demanar dues coses, que no hi hagués danys ni lesions a ningú i que poguessin entrar ell i De Gispert. Diu que no sap com es va preparar el dispositiu, només que ell va demanar aquests dos objectius, per donar la sensació de màxima normalitat.

A la pregunta si la càpsula presidencial porta algun distintiu o identificació com per a què la gent sàpiga que és la presidencial. Ell respon que no, no en porta.

Respecte a l’helicòpter, respon que és una mesura excepcional, tot i que el President de la Generalitat té tot el dret a fer ús de l’helicòpter, literalment:  “El presidente tiene todo el derecho del mundo a usar un helicoptero”. Grande Marlaska no deixa continuar a la defensa preguntant pels costos de l’helicòpter.

A la pregunta si reclama algun tipus d’indemnització com afectat d’un delicte contra les autoritats de l’estat espanyol? El president Mas respon que no ha entès la pregunta. Li pregunten de nou: Considera vostè a la Generalitat una Alta institució de l’Estat Espanyol? El jutge Grande Marlaska no deixa prosseguir a la defensa.

Respecte a l’operatiu i dispositiu policial, respon que el departament d’interior de la generalitat constantment està organitzant dispositius. Tot i que operatius d’aquesta magnitud no els havia vist. Diu que l’excepcionalitat rau a bloquejar el parlament a tots els diputats i el comportament i acció dels manifestants.

Crònica tercera sessió, dia 2 d’abril

Com estem relatant aquests dies, el judici segueix contra les 20 persones imputades per l’acció ‘Aturem el Parlament’ del passat 15 de juny de 2011. La tercera sessió del procés s’ha dedicat a les declaracions de diversos diputats que les acusacions consideren afectats per la mobilització d’aquell dia.

La jornada d’avui ha estat llarga i polèmica. Llarga per la durada: quasi sis hores amb la intervenció de vuit diputats: 4 de Convergència i Unió –Anna Isabel Marcos, Josep Maria Llop, Gerard Martí i Antoni Fernández Teixidó–, 1 del PSC – l’exconsellera d’Interior de la Generalitat Montserrat Tura–, 2 d’Iniciativa per Catalunya –Salvador Milà i Joan Boada– i 1 de Solidaritat Catalana per la Independència –Alfons López Tena. I polèmica per les mateixes declaracions, majoritàriament intervingudes per una més que qüestionable traducció que ha provocat, no només les queixes de la defensa, sinó també la decisió de gran part d’aquells que declaraven en català de fer-ho en castellà, davant les inexactituds o l’omissió de certs detalls per part de la intèrpret.

Algunes qüestions a destacar d’aquestes declaracions han estat les qualificacions donades al dispositiu policial orquestrat per aquell dia – “ratonera”, per exemple, com va declarar López Tena- o als fets que es jutgen, considerats per alguns dels diputats amb formació jurídica com a no delictius. De la mateixa manera, alguns d’aquests polítics declarants consideren que no van passar por ni van ser coaccionats o agredits, al contrari que alguns altres, com la convergent Marcos que ha declarat que la situació li va provocar ansietat i que per això es va haver de medicar, qüestió que en declaracions prèvies no va relatar de la mateixa forma. Així mateix, molts dels han declarat no poder reconèixer a ningú.

En finalitzar, cap a les quatre de la tarda, hem estat citats de nou per demà, dia 4 d’abril a les 10 del matí per l’última sessió d’aquesta setmana.

Tercer dia de judici: apunts tercera part

13:50
.
-Declara Salvador Milà d’ICV, a la sala de l’Audiència Nacional.
La sessió del dia 15 de juny del 2011 va començar tard, però que això és habitual. El seu grup estava al complet. L’hemicicle estava ple.
Diu que l’acusació del Parlament i Generalitat estan aquí “no en su nombre” i contra la seva voluntat.
Se li pregunta si creu que va ser objecte de delicte: diu que no.
.
-Declara Joan Boada, també d’ICV-EU. Declara que el dispositiu policial va ser un desastre. Que el conseller Felip Puig no els va informar del dispositiu. Semblava un dispositiu per provocar incidents. No es va sentir agredit, no va sentir por ni perill. Hi havia tensió però no va sentir violència. Els crits venien de darrere i per això no pot identificar a cap persona. La sessió es va endarrerir una mica i es va alterar l’ordre del dia com ja ha passat en altres ocasions. Considera que només es va facilitar l’entrada aèria a alguns.
.
-Ara declara Alfons López Tena de SI a la sala de l’Audiència Nacional. Diu que no va rebre empentes ni agressions, només barrera humana impedint pas. Que el bloquegen però no l’empenten. Li posen vídeo de suposades empentes i ell nega les empentes. Diu que no reconeix a ningú, que no es va fixar en ningú.
Sobre els atestats de la policia, ell no va anar a comissaria a declarar, els mossos van venir al seu despatx.
Als vídeos reconeix a una persona que li va bloquejar el pas però no li va donar empentes.
Davant les preguntes de la defensa reconeix que els manifestants feien barrera però sense violència.
Ell no volia denunciar.
Diu que no va rebre informació de cap tipus sobre el dispositiu. Que va preguntar per iniciativa pròpia.
López Tena declara que el dispositiu d’interior va ser una ratonera muntada per Puig per enfrontar diputats i manifestants. Puig va tancar totes les portes del parc, no els manifestants, per fer que entressin tots a peu per una.
Puig va mentir dient que els helicòpters es van posar per garantir la taula de portaveus. Ell és portaveu i el van deixar fora.
Declara que el president i el conseller d’interior volien treure un comunicat lloant el dispositiu policial. Ell no volia signar i va rebre amenaces per part de la presidenta de la càmera, sra. de Gispert, amb la presència del president Artur Mas.
.
S’acaba la sessió. Es torna demà a les 10:00.

Tercer dia de judici: apunts segona part

– Declara Gerard Martí Figueres Alba, diputat de CiU, havia estat diputat de Vilanova i la Geltrú, també treballava al consell comarcal de Garraf. Declara per videoconferència.
Diu que va al Parlament una part en cotxe i l’altra a peu. Aparca al Passeig Sant Joan per entrar al Parlament pel carrer Pujades però no pot passar perquè hi havia un grup de persones, més de 100. Va intentar-ho per una altra banda però tampoc, diu que el van increpar de forma verbal, i després en un segon moment per contacte físic, declara que el van bloquejar.
.
Diu que es troba a López Tena i que la intensitat puja, contacte físic, empentes.
Declara que va rebre estirades, escopinades…es va trobar una patrulla que el va portar a comissaria carrer Bolívia.
Entra al parlament en furgó BRIMO.
La defensa pregunta si va anar el mateix dia que Anna Isabel Marcos de CIU a declarar a comissari per segon cop. Ell respon que pot ser, no se’n recorda pas.
.
– Declara Antoni Fernández Teixidó de CiU. Diu que va seguir indicacions dels mossos. Va intentar entrar i quan no va poder li van dir que entrés al cotxe de l’Artur Mas.
Que no va rebre violència, res físic.
Defineix la situació com a excepcional.
Va arribar al parlament 11-11:30. Que els retards són normals i a vegades es canvia l’ordre del dia.
Segons ell, va ser prudent i per això no va tenir problemes.
.
– Declara la Montserrat Tura, diputada del PSC.
Arriba en tren a les 8:30. Fa camí a peu. De camí s’entreté parlant amb alguns manifestants que li parlen amb “ternura”. Li diuen que no es pot entrar, però ella vol entrar perquè és el seu deure.
Segons s’apropa a la porta del parc augmenta la intensitat. Ja arribant, rep empentes, escopinades i un brik de suc. De la pintada a la gavardina no s’assabenta fins que arriba a dins i li diuen els funcionaris del Parlament. Que no reclama indemnització per la gavardina i no vol saber més del tema, tot i que a un dels acusats li demanen 8 anys per aquest fet.
Va arribar a les 9:25 al Parlament, quan volia arribar a les 9:00. Amb 25 minuts de retard.

.Es fa un recés de 5 minuts

Tercer dia de judici: apunts primera part

PRIMERA PART JUDICI dia 2 d’abril: Inici 10.30h

Comencen les declaracions del judici per vídeo conferència.

– Ana Isabel Marcos, diputada de CIU, declara que va intentar entrar per una altra porta, no la principal. Va aparcar en un pàrquing que els hi van dir que anessin i després a peu. No recorda exactament el carrer, va veure molta gent. Diu que estaven amb actitud agressiva, que tot estava molt brut, que la van agafar del braç dret, que en aquell moment li van dir que li farien fotos, que recorda qui li va fer fotos però no qui la va agafar pel braç. La persona que li va fer les fotos tenia un braçalet de premsa. La van deixar anar i se’n va anar pel mateix carrer que havia entrat, que allà hi havia una patrulla de la Guàrdia Urbana. La van portar al zoo, en un magatzem de menjar d’animals del zoo, eren les 8.30h. Que amb els nervis i sense haver esmorzat va desmaiar-se i la va atendre un metge que hi ha en el Parlament. Li van donar una pastilla perquè segons ella es tractava d’una crisi d’ansietat, però no té informe mèdic. Diu que va estar un mes prenent pastilles ansiolítiques. Li pregunten si demana danys i prejudicis i diu que no. La defensa es queixa de les traduccions.

Meritxell Roger i Mila Fernández, eren les dues que l’acompanyaven. Ara és el torn dels advocats del Parlament i Generalitat: Marcos declara que van utilitzar força i intimidació per no deixar-la entrar. Li demanen que com és que no la van portar a un centre mèdic quan es va desmaiar, ella diu que l’únic que volia era arribar al Parlament i complir el seu deure com a ciutadana. La van avisar per una roda de reconeixement des de Mossos.

Ara és el torn de la defensa: si les fotos que li van ensenyar corresponien als fets, si eren fotos o vídeos, etc. Ella diu que no sap concretar, que no recorda. 

– El segon en declarar és Josep Maria LLop i Rigol, Vicepresident de la comissió d’afers exteriors i alhora diputat. Declara que va anar amb cotxe oficial del Parlament, que van entrar per Wellington i que es troba amb gran quantitat de gent, que truca al Turull i que van els dos caminant del braç amb un parell de funcionaris darrere. Els para un grup de gent: Turull exclama: “no veis que es invidente?”; la gent contesta: “sois convergentes y os vamos matar”. Descriu una noia físicament, encara que no explica com coneix aquesta descripció. Diu que sent por però que el deure els dóna força. Entren en el cotxe d’Artur Mas. Diu que en un moment noten cops al cotxe, s’imagina que el podrien haver bolcat, i llavors van a la comissaria de carrer Bolivia, allà s’ajunten moltes parlamentàries i decideixen que la sessió es celebrarà passi el que passi. Va arribar entre les 10.20 i 11.45, no pot assegurar quan. Diu que hi va haver alteració l’ordre del dia de la sessió parlamentària, que van passar directament als pressupostos. Declara que no li van tirar cap objecte, cap líquid. 

El posen un vídeo perquè reconegui el soroll. El reconeix. Diu que pot reconèixer mitjançant diferents sons si es troba o no en una situació de perill.