Apunts 2ª part, 4ª sessió del judici

(segona part- sessió 3 d’abril)
-Declara Santi Vila Vicente, Conseller de territori i sostenibilitat, amb càrrec públic des de 2006 com a alcalde de Figueres. Va arribar en cotxe, per la ronda litoral. Va ser advertit que no podria entrar per la principal i que hauria d’accedir per l’altra porta, va entrar per Wellington. Va intentar entrar a peu, li van recomanar que es tragués la corbata. Diu que el van reconèixer personalment i com a parlamentari. No va rebre cap agressió, diu que va rebre insults, escopinades, però no el van agredir.
Li posen els vídeos. Diu que van aconseguir no deixar-se vèncer per la por. Que van començar la sessió una hora tard, però que van mantenir la calma i van donar la sensació de serenitat que volien.
Torn de preguntes de Manos Limpias. Santiago Vila respon que són normals les protestes davant del parlament. Li pregunten si ha tingut danys psicològics. Vila respon que no.
– Declara Josep Turull, diputat i portaveu de CiU.
Diu que va entrar al parc a les 8:30, que el sr. LLop, invident, li va trucar i que va sortir a buscar-lo. Al carrer, els van acorralar. Una persona els va cridar: “heu matat al meu germà, us mataré a vosaltres”. No recorda més insults. Es fiquen al cotxe de l’Artur Mas. Van a carrer Bolívia i després agafa l’helicòpter per anar al Parlament.
La sessió va començar amb 30 min de retard. Hi havia 20-30 diputats, la resta va arribar a goteig.
Ell no va tenir problemes per entrar. Declara que hi havia cordó policial, que la cosa difícil era arribar a aquest cordó però que ell no va tenir problemes per arribar.
Una de les identificacions es basa en una bandera que surt a un vídeo. La persona no es veu. Els mossos li presenten el vídeo i fotos a les declaracions.
Turull no recorda bé la bandera. Creu que posava “Indignats”. Que sap que era vermella i negra.
– declara Ernest Maragall Mira
Anava a peu per carrer Nàpols, hi havia una manifestació que tots sabien que tindria lloc. Caminava en mig d’aquests ciutadans. Hi havia un acompanyament de veus. Alguns ciutadans cridaven i no es movien per fer més difícil el pas. Va durar pocs segons fins que van arribar els mossos. Van venir per acompanyar-me, per creuar sense problemes, com va ser, i rapidament vam entrar a la Ciutadella.
Davant les preguntes, Maragall respon: “no puc ni vull parlar d’agressió en cap moment”
Hi ha problemes amb el traductor de nou.
Declara Hibai Arbide.
Pregunta la defensa. Es va fer roda de premsa el dia 10 de juny. El testimoni és una de les persones que intervé a la roda de premsa. Fa memòria: context d’acampades 15M. Retallades, crisi… La roda de premsa havia estat convocada per les assemblees; l’acció que es convocava era multitudinària, determinada i no violenta. Simbòlica.
Li pregunten si és advocat: “Sí, ningú és perfecte.”
El lema mediàtic era aturar els plans del Parlament. No el Parlament o a les persones sinó els seus plans (retallades, llei òmnibus). Ell va participar, però l’organització és de l’assemblea. El 15M rebutjava als representants, era horitzontal.
Explícitament es va plantejar que no es volia ser un problema d’ordre públic, sinó un problema polític.
Una confrontació política. Que es pogués veure la diferència entre la política a les places i la política al servei de les elits al Parlament.
Els convocants no pretenien impedir realment l’accés. Com els mossos no van deixar entrar a la Ciutadella, es van muntar xerrades, assemblees a les portes. Va haver-hi continuïtat d’activitats des del dia 14 fins al 16.
Li pregunten si va veure agressions. Respon que només per part dels mossos d’esquadra contra els manifestants asseguts a terra al passeig Pujades.
El gest d’apujar els braços era un símbol del 15M que significava, i era internacionalment conegut com, no-violència.
Arbide hi era present quan els mossos es van desplegar a la ciutat de la Justícia. Diu que es va aconsellar a la gent que es presentessin voluntàriament a jutjats perquè els seus noms sortien a l’atestat policial. Aquelles persones volien evitar les detencions amb mossos encaputxats esperant a la porta de casa seva o a la feina… Allà es comunica al jutjat de guàrdia per a què informi al jutge instructor Eloy Velasco del fet que es volien personar. Els diuen que esperin allà per la notificació. Passada una hora i mitja, apareixen els mossos i els detenen. Retenen als advocats una estona (hi ha querella presentada per aquests fets). En passar una jutgessa degana, aquesta pregunta als mossos i ells la informen del fet de que es tractava d’una ordre d’instrucció. Els mossos sabien perquè eren allà els imputats.
Pregunta la Fiscalia. Torna al relat del 15j. Arbide diu que la intenció era rodejar el parlament. Qui va bloquejar va ser el dispositiu policial, no els manifestants.
Torna a preguntar advocats de la defensa. La mobilització es va produir de forma ininterrompuda fins a les 18h. A la tarda va haver-hi manifestació cap a Sant Jaume. Tot va estar convocat per assemblees i altres col·lectius i sindicats.
Declara com a testimoni de la defensa l’antropòleg Manuel Delgado, per videoconferència.
Diu que estava allà perquè pertany a un grup d’investigació que estudia l’ocupació de l’espai públic per part de moviments socials. Va arribar cap a les 7 amb la seva senyora i filles.
Li pregunten pel que va veure.
Veia com els parlamentaris arribaven a poc a poc, com si fóssim zombis cap al Parlament.
Li pregunten si els manifestants érem violents. Diu que “no serían muy violentos esos manifestantes porque podrian perfectamente haberlos hecho picadillo y no.”
Explica la situació des d’un punt de vista sociològic.
Compara l’acció el 15j amb l’acció del 30 de maig de 1984, quan CiU va bloquejar el parlament als socialistes.
Parla del gest de pujar les mans com es va fer també durant el desallotjament de plaça Catalunya. El 15j el simbolisme era el mateix.
Diu que la gent sabia que l’acció del 15 de juny era simbòlica perquè els parlamentaris si volien, podien entrar. De fet, van entrar al Parlament.
HI havia famílies amb nens. Ell va anar amb la seva família perquè sabia que no seria una convocatòria violenta.
Sap que va haver-hi una càrrega a les 6:30, abans que arribés. A les 8:20 va veure una càrrega policial a Ramon Turó amb Wellington. Va veure la situació complicada i va decidir marxar-
No va veure a ningú bloquejar portes. Veia grups de manifestants acompanyant diputats. Alguns més tensos i altres que els deien “no les toquéis”.
S’acaba la sessió a les 13:30.
Propera sessió 25 d’abril.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s