Comunicat de la manifestació del 21M de 2015 y arran de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem

COMUNICAT #JoTambéEraAlParlament

 

El 15J ens vam mobilitzar milers de persones, diverses, d’arreu i de totes les edats i tendències unides per un clam comú: fer sentir la nostra veu als polítics per expressar-los que no ens representen i que no tenen cap legitimitat quan prenen decisions que van en contra dels interessos de la majoria. Estem parlant de drets basics i que atempten contra la dignitat de la gent i que l’exclouen de la participació ciutadana a la que tothom tenim dret. El carrer és doncs el nostre l’espai on dur a terme, el diàleg, les lluites, desenvolupar sinergies, expressar totes les reivindicacions.

L’operatiu policial del 15-J va estar expressament dissenyat per a criminalitzar el 15M degut al desprestigi mundial que va provocar el desallotjament de la plaça Catalunya. Felip Puig va fer que els parlamentaris travessessin la multitud indignada que protestava. Centenars de persones van interpel·lar els polítics sense que cap d’ells veies la seva integritat física afectada. Els Mossos d’Esquadra van realitzar detencions del tot arbitraries i van induir els polítics a denunciar els i les manifestants. La investigació policial en aquest cas ha estat ridiculitzada pels Tribunals i la denuncia de manca de garanties de la investigació del Mossos que van denunciar les nostres advocades, han estat reconegudes pels Tribunals: detencions innecessàries, pressions per fotografiar-nos i fitxar-nos, informes mal fets…  El fet de que les acusacions permetessin que es jutgés aquest cas a l’Audiència Nacional quan enarboren els discurs de la sobirania per Catalunya, és lamentable. I que encetessin un “Procés” paral·lel contra les classes populars d’aquest país, de bracet, amb el sindicat d’extrema dreta espanyolista Manos Limpias, hauria de fer avergonyir a tothom del President de la Generalitat que ho ordena.

L’Audiència Nacional va jutjar-nos, i al judici es va evidenciar com funciona la maquinaria judicial, així com la manca d’arguments de les acusacions. Ens van obligar a anar a Madrid, perquè no hi van anar la majoria de parlamentaris?, No som tots iguals davant la llei?. Tot i la dificultat, la solidaritat no va minvar en cap moment, i es van desplegar accions de suport arreu de l’estat. La sentència, ens va absoldre perquè va quedar clar que nosaltres no havíem fet res diferent, de milers persones presents aquell dia: vam alçar les mans, vam cridar consignes, vam interpel·lar els polítics, sense violència ni intimidació. Quina casualitat doncs que els polítics de CIU i PP, foren els únics que van témer per la seva integritat. La pròpia Audiència Nacional va haver d’admetre que es tractava de fets lleus. El malestar general viscut pels polítics, ni se’ns pot atribuir a unes poques ni pot justificar aquesta condemna. Aquella sentència va fer mal a aquells que es creuen superiors o millors per que son part de les altes esferes de l’Estat, no només per la nostre l’absolució, sinó perquè reconeixia que el dret penal no pot limitar drets i que la ciutadania té dret a expressar-se, i que pot protestar més enllà de la democràcia representativa parlamentaria. Les llibertats d’expressió i de manifestació son necessàries per assegurar el pluralisme. La democràcia no és res sense la possibilitat de la ciutadania de controlar els polítics.

Ara el Suprem, buscant un precedent exemplaritzant, ens condemna aleatòriament a unes quantes encausades. La sentència contradiu totes les garanties legals i els criteris del Tribunal Europeu dels Drets Humans de “procediment just” i proporcionalitat: és una aberració jurídica. Se’ns condemna perquè, tot i que no hem comès cap agressió, ells diuen que participàvem de la suposada voluntat general d’aturar el Parlament. El missatge ideològic és molt clar: tolerància zero a la participació ciutadana directa fora dels canals representatius, i qui gosi protestar, serà durament castigat.

El cas del Parlament, no només ens afecta a les encausades condemnades, que hem d’afrontar al risc d’ingrés a la presó a l’espera de què Europa ens acabi donant la raó, i condemnant l’Estat espanyol per vulneració dels drets fonamentals. Aquesta sentència ens condemna a tothom perquè amb la rebaixa del llindar de protesta permesa, junt amb les darreres reformes legals, com la Llei Mordassa, totes podem ser objectiu de la repressió: indignades, sanitàries, mestres, estudiants, aturades, hipotecades, migrades, etc..

Tot i d’aquesta condemna, seguirem denunciant el capitalisme salvatge, la hipocresia del sistema, la maquinària repressora, les desigualtats socials, la corrupció, fins que no en quedi ni una engruna. I protestarem contra aquestes que protegeixen els seus privilegis amb delictes de quan l’època franquista i que es senten amenaçades per un senzill alçar de braços en creu.

La solidaritat és la nostra millor arma.

Us necessitem a totes per tirar enrere l’ingrés a presó.

Ni un pas enrere.

Seguirem lluitant.

 

[Spanish]

COMUNICADO #JoTambéEraAlParlament

El 15J nos mobilizamos miles de persones, diverses, de todas partes y edades y tendències unides por un clamor común: hacer sentir nuestra voz a los políticos para expresarles que no nos representan y que no tienen ninguna legitimidad quan toman decidiones que van contra los intereses de la mayoría. Estamos hablando de derechos básicos y que atentan contra la dignidad de la gente y que la excluyen de la participación ciutadana a la que todos tenemos derecho. La calle es pues nuestro espacio donde llevar a cabo el dialogo, las luchas, desarrollar sinergies y expressar todas las reivindicaciones.

El operativo policial del 15-J estuvo expresamente diseñado para crimininalizar el 15M debido al desprestigio mundial que provocó el desalojo de plza Catalunya. Felip Puig hizo que los parlamentarios atravesasen la multitud indignada que protestava. Centenares de persones interpelaron los políticos sin que ninguno de ellos sufriera daño alguno. Los Mossos d’Esquadra realizaron detencions arbitrárias i indujeron a los políticos a denunciar a los y las manifestantes. La investigación judicial ha sido ridiculizada por los tribunales y la denuncia de falta de garanties durante la investigación policial que fué denunciada por nuestras abogadas, han sido reconocidas por los jueces: detencions innecesarias, presiones para fotografiar-nos y ficharnos, informes mal hechos…. El hecho que las acusacions permtiesen que se juzgase este caso en la Audiéncia Nacional cuando enarboran el discurso de la soberanía para Catalunya, es lamentable. Y que siguieran un “proceso” paralelo contra las clases Populares de este país, de manitas con el sindicato de extrema derecha Manos Limpias, habría de hacer avergonzar a todo el mundo en relación al Presidente de la Generalitat que lo ordena.

La Audiencia nacional nos juzgó, y durante el juicio se evidenció como funciona la maquinaria judicial, así como la falta de argumentos de las acusacions. Se nos obligó a ir a Madrid, ¿Porqué no fueron la mayoría de los parlamentarios? ¿no somos todos iguales ante la ley?

A pesar de la dificultad, la solidaridad no cesó en ningún momento, y se desplegaron acciones de apoyo por todo el Estado. LA sentència nos absolvió porqué quedo claro que nosotros no hicimos nada de diferente con el resto de miles de persones presentes aquel día: alzamos las manos, gritamos consignes, interpelamos a los políticos y sin violència ni intimidación. Que casualidad pués que los políticos de CIU y PP fuesen los únicos que tenieron por su integridad. La pròpia AN tuvo que admitir que se trataban de hechos leves. El malestar general vivido por los políticos, ni se nos puede atribuir a unos/as pocos/as, ni puede justificar esta condena. Esa sentència perjudicó a aquellos que se creen superiores o mejores porque son parte de las altes esferes del Estado, no solo por nuestra absolución, sinó porqué reconocía que el derecho penal no puede limitar derechos y que la ciudadadnia tiene derecho a expresarse y que se puede protestar más allà de la democràcia representativa parlamentària. La libertad de expresión y de manifestación son necesarias para assegurar el pluralismo. La democràcia no es nada sin la posibilidad de la ciutadania de controlar a los políticos.

Ahora el Supremo, buscando un precedente ejemplarizante, nos condena aleatóriamente a unos/as cuantos/as encausades. La sentència contradice todas las garantías legales y los criterios del Tribunal Europeo de Derechos Humanos en lo que a “procedimiento justo” y proporcionalidad: es una aberración jurídica. Se nos condena porqué, a pesar que no hemos cometido nnguna agresión, ellos dicen que participabamos de la supuesta voluntat general de parar el Parlamento. El mensaje ideológico es muy claro: tolerància cero a la participación ciutadana directa desde fuera de los canales representatives, y quién se atreva a protestar, serà duramente castigado.

El caso del Parlamento, no solo nos afecta a la encausades condenadas, que hemos de afrontar el riesgo de ingresar a prisión a la espera de que Europa nos acabe dando la razón, y condenando al Estado espanyol por vulneración de los derechos fundamentales. Esta senténcia nos condena a todos/as porqué rebaja el límite de la protesta permitida, junto con las últimes reformes legales, como la ley Mordaza, todas podemos ser objectivo de la represión: indignadas, sanitàrias, profesoras, estudiantes, parades, hipotecades, migrades, etc…

A pesar de esta condena, seguiremos denunciando el capitlismo salvaje, la hipocresia del sistema, la màquina repressora, las desigualdades sociales, la corrupción, hasta que no quede ni un rastro. Y protestaremos contra estos que protegen sus privilegios con delitos reciclados de la época franquista y que se sienten amenazados por un simple gesto de brazos alzados en cruz.

La solidaridad nuestra major arma

Os necesitamos a todas para impedir el ingreso en prisión.

Ni un paso atás.

Seguiremos luchando

 

[CAT/CAST]

COMUNICAT:

El 18 de març es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que anul·la l’absolució de vuit de les encausades per l’acció d’Aturem el Parlament i les condemna a tres anys de presó.

Recordem que aquesta sentencia resol un recurs interposat per la Fiscalia, el Parlament de Catalunya, la Generalitat i Manos Limpias contra l’absolució dictada per l’Audiència Nacional el juliol de l’any passat.

Ja no en tenim cap dubte: l’avarícia és la sang que corre per les venes de la classe dirigent. El seu amor pels diners i el poder, l’únic amor que són capaços de sentir, els marca a foc les seves vides. Són mocosos malcriats i capritxosos que sempre ho han tingut tot. I si una sentència de l’Audiència Nacional contradiu el que tenien planejat, el Suprem s’encarregarà de corregir l’embolic. Res pot escapar als seus totalitaris dictàmens democràtics. S’enrabien i bramen per un caramelet més; compten amb la premsa, servil i fidel, i amb el poder judicial per a què ho embolcalli en discursos tècnics.

L’acarnissament mai ha sigut bon company de viatge, i quan s’exerceix des de les oligarquies mandatàries, s’institucionalitza la malevolència, la rancúnia i l’odi. La persecució d’unes persones per part de la Fiscalia, el Parlament i la Generalitat, per a que paguin amb anys de presó haver intentat impedir un paquet de retallades socials atroç i impune, i que ho aconsegueixin i es congratulin, és un clar signe de putrefacció política.

La lapidació democràtica a la que ens aboquen neix de la seva arrogància i el seu menyspreu, de la seva insignificança com a persones. La pudor de la seva ideologia, la del “tot per la pasta”, és aberrant.

No creiem en les seves lleis, però veient els seus tripijocs judicials, afirmem que ni tant sols ells hi creuen. El seu sistema legal és una construcció elitista que funciona com un fuet, sempre de dalt a baix.

Sort que ens tenim les unes a les altres. Sort que sabem que això no serà sempre així. Ja fa temps que ens agrupem, ens respectem i conspirem per a què sigui la veritable voluntat popular -aquella que s’arromanga i planta cara, aquella que aguanta cops i no retrocedeix- la que doni sentit a aquesta vida. Continuem decidides a seguir les ensenyances revolucionaries de qui ja ens va deixar, de qui es va jugar la vida per la dignitat de totes les generacions.

Ens ho estan posant molt difícil, però ja estem acostumades a les nostres vides d’incerteses i inestabilitats. La permanent precarietat a la que ens condemnen ens fa ser àgils, ràpides i audaces i cada cop més radicals.

Ens mirem per a què els nostres embats siguin precisos.

Ens cuidem per agermanar-nos.

Riem perquè qui no ha tingut res, res té a perdre.

El Cas Parlament serà recordat per la infranquejable companyonia generada.

El Cas Parlament serà recordat per la infàmia i el joc de mans de la política.

Ens dirigim a totes aquelles persones, assemblees, col·lectius, organitzacions i marees que lluiten contra la màfia política i els fonamentalistes neoliberals. Volem convidar-vos a una manifestació unitària de repulsa contra aquesta sentència, però també contra la política de la por i la repressió que desplega un sistema en descomposició, que vol salvar els seus privilegis per sobre la dignitat de la resta de la població.

Manifestació dissabte 21 de març a les 19h a Plaça Universitat de Barcelona.

Encausades d’ “Aturem el parlament 15J 2011”

cartell_parlament_cat_HD

*** *** ***

[CASTELLANO]

COMUNICADO:

El 18 de Marzo se hizo pública la sentencia del Tribunal Supremo que anula la absolución de ocho de las encausadas por la acción Aturem el Parlament y las condena a tres años de prisión.

Recordemos que esta sentencia resuelve un recurso interpuesto por la Fiscalía, el Parlament de Cataluña, la Generalitat y Manos Limpias contra la absolución dictada por la Audiencia Nacional al finalizar el juicio en julio del año pasado.

Ya no tenemos lugar a dudas: la avaricia es la sangre que corre por las venas de la clase dirigente. Tener tanto amor por el dinero y el poder, el único que llega a sentir, marca a fuego sus vidas. Son niñatos malcriados y caprichosos que siempre lo han tenido todo. Y si una sentencia de la Audiencia Nacional contradice sus planes, ya está el Supremo para que corrija el entuerto. Nada puede escapar de sus totalitarios dictámenes democráticos. Patalean y berrean por otro caramelito más; cuentan con el poder judicial para que lo envuelva con discursos técnicos y con la Prensa, sierva y fiel.

La saña nunca ha sido buena compañera de viaje, y cuando la ejercen las oligarquías mandatarias, se institucionaliza la inquina, el rencor y el odio. La persecución de unas personas por parte de la Fiscalía, el Parlament y la Generalitat para que paguen con años de prisión haber intentado impedir un paquete de recortes sociales atroz e impune, y que lo consigan y se congratulen, sólo es signo de putrefacción política.

La lapidación democrática a la que nos abocan nace de su arrogancia y desprecio, de su insignificancia como personas. El hedor de su ideología, la del “todo por la pasta”, es aberrante.

No creemos en sus leyes, pero viendo los tejemanejes judiciales que se llevan, afirmamos que tampoco creen ellos. Su sistema legal es una construcción elitista que funciona como látigo, siempre de arriba hacia abajo.

Menos mal que nos tenemos entre nosotras. Menos mal que sabemos que esto no será así para siempre. Llevamos tiempo agrupándonos, respetándonos y conspirando para que sea la verdadera voluntad popular -aquella que se remanga y planta cara, aquella que aguanta golpes y no recula- la que marque el sentido de esta vida. Seguimos muy decididas a continuar con las enseñanzas revolucionarias de quien ya nos dejaron, de quienes se jugaron sus vidas por la dignidad de todas las generaciones.

No está siendo fácil, pero ya estamos acostumbradas a nuestras vidas de incertidumbres e inestabilidad. La permanente precariedad a la que nos condenan nos hace ser avispadas, rápidas, audaces y cada vez más radicales.

Nos miramos para que nuestros golpes sean certeros.

Nos cuidamos para hermanarnos.

Nos reímos porque quien no ha tenido nada, nada pierde.

El Caso Parlament será recordado por el infranqueable compañerismo generado.

El Caso Parlament será recordado por la infamia y la jugarreta política.

Nos dirigimos a todas aquellas personas, asambleas, colectivos, organizaciones y mareas que luchan contra la mafia política y los fundamentalistas neoliberales. Queremos invitaros a una manifestación unitaria de rechazo contra esta sentencia, y también contra la política del miedo y la represión que despliega un sistema en descomposición que quiere salvar sus privilegios por encima de la dignidad del resto de la población.

Manifestación Sábado 21 de marzo a las 19h en Plaza Universitat de Barcelona.

Encausadas de el “Aturem el Parlament 15J 2011″

cartell_parlament_cast_HD

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s