Crònica de la cinquena sessió de judici

Tres setmanes després de la darrera sessió, aquest divendres 25 d’abril ens hem vist obligades a tornar a desplaçar-nos a l’Audiència Nacional de Madrid per reprendre el judici oral contra les nostres companyes encausades. Després de suportar unes quantes hores de viatge, ens hem assabentat que Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, que tornava a estar cridada a declarar –per videoconferència, com no–, no s’anava a presentar al·legant una baixa mèdica, com la darrera vegada, motiu pel qual es va desestimar finalment el seu testimoni. A continuació, seguint el guió establert, han declarat tres agents de la Unitat de Fotografia i Audiovisuals dels Mossos d’Esquadra. La seva missió era defensar els informes d’identificació física que van realitzar l’octubre de 2011 a partir de la comparació entre diverses imatges facilitades per l’àrea d’investigació del mateix cos policial. Per una banda, les ressenyes fotogràfiques que forment part de fitxers policials o realitzades després de les detencions –entre elles no només les típiques frontals i de perfil sinó també les que situaven a les encausades amb objectes aliens com gorres– i, per una altra, fotografies i fotoprinters –captures d’imatge de vídeo– atribuïdes no només al 15 de juny de 2011 sinó també, en un cas concret, a d’altres protestes.

Segons van declarar, els mossos utilitzen tres tècniques: anàlisis morfològiques, antropomètriques i de superposició d’imatges. En aquest cas, per gran part de les encausades no s’haurien pogut utilitzar les dues darreres per manca d’imatges de qualitat o de dades precises. De fet, aquesta va ser una de les qüestions més discutides per la defensa, la manca de precisió o d’exactitud en les tècniques emprades, més basades en descripcions subjectives que no en dades exactes. Es desconeixen les característiques tècniques de les càmeres, es desconeixen els enfocaments, el nivell d’obturació, els angles… No es van realitzar medicions perquè no tenien dades sobre distàncies o proporcions però que, en tot cas, ells fan “aproximacions i compatibilitats” i que no “treballen amb mesures exactes”, motiu pel qual la defensa va afirmar que ens trobem “en el camp no de les mesures sinó de les impressions”. De la mateixa manera, els mossos no van poder afirmar si les imatges amb què van treballar podrien haver estat retocades i van reconéixer que utilitzen el programa Photoshop per, segons el seu testimoni, millorar però no alterar-ne el seu contingut. Per últim, també van haver de reconéixer que gran part d’alguns dels trets que consideraven distintius per a les identificacions com pigues, densitat de celles o gruix dels llavis són elements que es poden impostar o modificar i que, com no tenen dades exactes, no poden assegurar que això no hagi passat, que “tot és modificable”, que ells donen la seva “opinió” i que no poden oferir cap “grau de certesa”. Fins aquí la declaració de la policia cientítica.

Després d’un recés de 10 minuts, com si res hagués passat des del primer dia de judici, ha estat el torn de les conclusions definitives de les acusacions. Es podria resumir en una frase: es mantenen exactament en les mateixes peticions de penes, de 3 a 8 anys de presó. La feina bruta ha recaigut, com ja era habitual a les darreres sessions, en el Ministeri Fiscal. Els dos advocats se l’han repartida: la primera s’ha dedicat a detallar el que consideren fets delictius probats contra les institucions de l’estat i atemptats contra les autoritats parlamentàries i el segon s’ha encarregat de les justificacions jurídiques tot apel·lant a diversa jurisprudència i sentències prèvies. Aquesta, tot i assegurar que no pretenia ser una acusació contra la protesta i la dissidència, s’ha dirigit en genèric contra totes les encausades, utilitzant el clàssic discurs de separar entre violentes i pacífiques, arribant al deliri quan s’han citat José Luis Sampedro, Stephan Héssel, Mandela o Martin Luther King. El representant del Parlament, per la seva banda, ha aportat el toc de cinisme que potser faltava. Ha considerat que poc o res podia aportar a l’informe de fiscalia, al que s’ha adherit no sense afirmar que si s’acabava imposant la pena més alta el Parlament veuria bé un indult. La Generalitat de Catalunya i Manos Limpias han reafirmat la seva bona sintonia amb els anteriors acusadors, mantenint les seves peticions inicials. La sessió s’ha aixecat passats dos quarts de tres a l’espera de la darrera fixada pel dilluns 5 maig, quan serà el torn de les defenses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s