judici

Continuació: apunts sisena sessió, 5 de maig
[si vols llegir la primera part de la sessió, ves aqui]
.
Segona part de la sessió d’avui:
.
La defensa rebat tota la jurisprudència utilitzada per la fiscalia per sostenir la seva acusació.
Acusacions parlen d’intimidació, atacs, empentes i altres fets, molts diversos, però demanen mateixes penes.
“Como puede ser que ante comportamientos tan distintos las acusaciones y las peticiones penales sean tan parecidas?”
Els episodis que es descriuen ocupen uns pocs minuts al voltant 8 del matí, qui és culpable del retard de la sessió del Parlament? A més a més, tots els parlamentaris han reconegut que els retards són habituals.
És curiós que les declaracions dels parlamentaris de CiU coincideixin.
Sobre els fets: si són tan greus com assenyala fiscalia, perquè l’acció aturem el parlament va continuar durant tot el dia?
S’ha buscat establir un delicte impossible, hereu de la Ley de Vagos y Maleantes.
La policia va utilitzar Photoshop per tractar les imatges i no el programari que recomana l’Europol.
Els poders ejecutiu i judicial es van aglutinar per resoldre judicialment un problema que és polític.
Fiscalia va dir q no criminalitza la protesta però va insistir en jutjar per l’Audiència Nacional i va citar jurisprudència relacionada amb ETA.
Sobre excepcionalitat d’ús helicòpter: aquell any es van gastar 11’7 milions en vols helicòpter del president. “Sr. Mas hablaba todo el tiempo de excepcionalidad (…); se fue en helicóptero a entregarle un premio a una vaca, qué excepcionalidad es esa?”
S’argumenta que hi ha intencions polítiques al darrere.
En relació a parlamentaris: la gent sovint espera hores per fer una denúncia mentre ells reben la policía al despatx amb tota la feina feta.
Es torna a fer crítiques als atestats. Que no tenen cap credibilitat perquè falten dades i sobretot, dades dels agents que en teoria agafen testimonis que tampoc no s’expliciten.
Existeix un doble raser per mesurar fets en funció de la seva autoria
Se suposa que a l’estat espanyol fiscalía és una, la mateixa, i que hauria d’actuar siempre igual i això no és així. Es fa referència a atestas de denúncies contra agents que no van ser aceptats per la fiscalia precisament perquè no constaven les franjes horàries.
Sobre persona acusada d’impedir el pas: “si se quiere impedir el paso formas hay muchas, pero com un hombro…”
Defensa il·lustra amb diferents exemples la feblesa de les proves d’acusació. Critica el peritatge: els fotogramas no s’han documentat bé i per això susciten tantes sospites. Fins i tot la forma d’imprimir modifica les imatges, i no se sap com es va fer.
Les proves morfològiques es basen en arguments subjectius i això no són “proves”.
Acaba el torn de la defensa i ara parlaran algunes de les encausades.
Encausada considera que és judici a la protesta i q la gent continuarà al carrer
Un altre encausat: “no está probado q ninguno estuviera allí, lo que sí está probado es lo que hicieron, esos recortes…”
Reflexions sobre la por, la violència policial, la probresa, la criminalització de la protesta…
“No se rían de nosotras con discursos pacifistas”
Queda vist per a sentència.
15:30

Apunts sisena sessió, 5 de maig

Avui, dia 5 de maig del 2014, s’està celebrant la sisena i última sessió del Judici. Aqui us deixem els apunts que hem prés durant la primera part:

10:15

Durant aquest matí, les advocades de la defensa exposaran les seves argumentacions finals.
Advocats de la defensa demanen absolució per totes les imputades.
Defensa insisteix en què no s’han imputat fets concrets a persones concretes, que és acusació genèrica
“Si no hi ha hagut fets ni proves del delicte d’associació il·lícita entenem que no hi pot haver condemna per aquest fet” (el delicte d’associació il·lícita el demana Manos Limpias)
Defensa cita jurisprudència prèvia que va absoldre 14 mossos imputats per agressió a un retingut perquè no s’havia dilucidat qui havia fet què, tot i que els fets van quedar provats.
Defensa argumenta sobre la qualificació o no de delictes dels fets que es jutgen. Considera que no són fets delictius
S’insisteix sobre la llibertat d’expressió i reunió que aquest procés pretén retallar
Defensa cita jurisprudència sobre qüestions relacionades amb drets d’expressió i reunió
Se citen sentències que avalen que “espai públic no és només espai de circulació sinó també de participació”.
Les imatges i els vídeos incompleixen requisit d’integritat. Si fossin autèntics la data d’edició seria 15 de juny. En comptes d’això, la totalitat dels vídeos han estat editats el dia 11 de setembre de 2011. Els vídeos van ser editats pels agents i no per un jutjat d’instrucció.
Molts fotoprinters (fotos capturades de vídeos) no se sap d’on surten. Sobre la qualitat d’alguns fotoprinters i mostrant un a la sala: “és absolutament impossible reconèixer ningú”.
Defensa argumenta que, si s’ha identificat algú amb la qualitat nefasta de les imatges, potser és perquè encausades estan assenyalades amb cercles i números.
“Acusacions pretenen que es condemni a una persona a 5 anys de presó per cridar amb els braços aixecats”.
Sobre una de les persones encausades: primer se li imputen unes coses, després altres “instrucció ha seguit camí erràtic”
Acusació conclou, en un cas, que era la mateixa persona que feia no se sap quines coses perquè “se le parece en la oreja”
El 15J 2011 es volia donar “una imatge d’excepcionalitat”: Tenien preparat un helicòpter però no un cordó policial per protegir parlamentaris.
Defensa argumenta l’existència de fitxers policials il·legals per la identificació d’algunes persones. D’alguna de les encausades apareix el nom tot i no tenir antecedents ni fotos ni documentar qui l’identifica. Mossos i polítics han reconegut en el passat tenir llistes de persones. Alguna de les encausades és identificada perquè ja estava prèviament en aquests fitxers policials.
Defensa torna a argumentar que les acusacions havien d’haver provat, per a cada encausat, els fets atribuïts. Això NO ha passat. També s’hauria d’haver provat la intenció. Tampoc NO s’ha fet.
La construcció del concepte nou “d’intimidació ambiental” coincidia en el temps amb els “escraches”. Això no és casualitat.
“El derecho protesta no sólo protege crítica educada y complaciente, también la molesta, aguerrida y disruptiva” Si els polítics tenen certs privilegis també han de suportar certes molèsties.
Defensa critica nova llei de seguretat ciutadana que possibilita a polítics estalviar-se garanties de processos penals.
Defensa relata contradiccions i el que semblen millores de memòria entre diferents declaracions d’alguns testimonis. “Hubo diputados que ni siquiera pudieron aclarar por qué en el día de la 1ª declaración dijeron una cosa y aquí otra”. També que Fiscalia i acusacions donen més credibilitat a uns parlamentaris que a altres especialment als parlamentaris de CiU.
Sobre pericials: pretenien ser objectives i es basen en observacions, que mai poden ser objectives.
Defensa argumenta sobre la no aplicació del principi de proporcionalitat. Considera que els fets, com a màxim, podrien ser considerats faltes si es provessin.
Una de les advocades de la defensa argumenta que alguns testimonis dels parlamentaris de CiU han estat induïts pels mossos d’esquadra. Això ho demostren els canvis en el relat després de les declaracions davant els agents i la reconstrucció dels fets amb dades de la policia.
Altra advocada critica els atestats: En els atestats policials (98 fulles) no apareixen números identificatius de mossos (TIP) ni dades, ni indicacions horàries.
13:40

Gràcies per obligar-nos a ocupar el banc dels acusats

[CAT/CAST]

Gràcies per obligar-nos a ocupar el banc dels acusats

Primeres impressions de les encausades en el Cas Parlament després de diversos dies de circ

Només ens falta la darrera sessió del judici que ens està regirant realment la vida des de fa diversos mesos. El dia cinc de maig acaba la posada en escena de l’espectacle, ridícul i cínic, contra la dignitat de la protesta… popularment conegut com “Judici pel setge al Parlament”. I jugarà una estona més amb les nostres energies perquè quedarà vist per sentència.

Però ara sí, de moment, podem donar les gràcies a aquesta colla de pocavergonyes.

Gràcies perquè la vivència dels 19 encausats s’està convertint en una experiència. Perquè malgrat el nostre nus a l’estómac irrebatible, i el dels nostres familiars i amigues, els dies a Madrid -envoltats per la desolació de la seva Audiència Nacional- ens han omplert de futures batalletes per als nostres néts.

Gràcies perquè ens han col·locat en la tessitura d’haver de demostrar-los i demostrar-nos una vegada més que el poder de la solidaritat i de la cura és tremendament més infal·lible, i per descomptat decent, que el poder del seu diner, volàtil i interessat.

El suport mutu que ha nascut per tots els racons -des de les abraçades a la sortida del judici fins les interminables hores d’assemblea, des del diner aconseguit gota a gota fins les manifestacions i reunions a tot l’Estat- ens està enfortint una barbaritat, i fins i tot afirmem que no només a nosaltres.

Aquesta adversitat s’afronta amb temperància per la infranquejable unió que estem generant.

Gràcies perquè ens han donat l’oportunitat d’ensenyar-los que els nostres defensors legals, les nostres advocades, són molt més espavilades, astuts i serioses que els seus advocats i fiscals, lacais sense somriures. Una vegada més, observem que la potència de la integritat política, de la ètica i la crítica, fueteja el sentit monetari i merament professional. Treballar en l’antagonisme alegra la cara; treballar per l’Estat -o per Manos Limpias- els converteix en homes grisos.

I, per últim, gràcies perquè ens han invitat -a la força- a conèixer les entranyes del tribunal d’excepció per excel·lència: l’Audiència Nacional. Ara ja sabem que l’Estat s’embolica amb togues i llagoteria, protocols, cerimònies, trons i autoritats pel seu buit interior.

I ens ha resultat curiós que tot i tenint totes les vostres canonades ben engreixades, encara existeixin clavegueres. Si ens imposeu l’immaculat cabdillatge de la llei armat amb l’exquisitat dels cossos policials de l’Estat, com goseu descobrir-nos que existeixen fitxers il·legals que estudien amb obscuritat els moviments socials? Quina necessitat teniu, tot i comptar amb els vostres sagrats vots electorals, de cometre irregularitats tals com detencions il·legals, vídeos sense autories o fotografies obtingudes amb interessos espuris?

Gràcies per representar-nos la tragicomèdia de les traduccions i interpretacions del català, perquè ara ja ens ha quedat clar el menyspreu absolut cap a les llengües dels pobles del vostre regne, així com el perjudici que comporta utilitzar-les.

Han de decorar els seus discursos perquè les seves paraules menteixen. Han de construir edificis imperials perquè no coneixen la llar, l’escalfor. Han hagut de sotmetre (acusant-nos de no se què) a tants companys amb idees honestes durant desenes d’anys -com avui a nosaltres- perquè ells no pensen, obeeixen. Acaten les ordenances dels Grans Negocis, veneren l’existència mateixa d’un Estat que es perpetua en la insipidesa més grollera.

I estiguem atents perquè això no acaba aquí. No perquè quedin dies de judicis o sentències i recursos… sinó perquè després de viure aquesta experiència és impossible deixar de lluitar.

 

Encausades d’ “Aturem el parlament 15J 2011”

*** *** ***

[CASTELLANO]

Gracias por obligarnos a ocupar el banquillo de los acusados

Primeras impresiones de las encausadas en el Caso Parlament tras varios días de circo

Sólo nos falta la última sesión del juicio que nos está revolviendo realmente la vida desde hace varios meses. El día cinco de mayo termina la puesta en escena del espectáculo, ridículo y cínico, contra la dignidad de la protesta… popularmente conocido como “Juicio por el asedio al Parlament”. Y jugará un rato más con nuestras energías porque será visto para sentencia.

Pero ahora sí, de momento, podemos darles las gracias a esta panda de sinvergüenzas.

Gracias porque la vivencia de los 19 encausados se está convirtiendo en una experiencia. Porque a pesar de nuestro nudo en el estómago irrebatible, y el de nuestros familiares y amigas, los días en Madrid -rodeadas por la desolación de su Audiencia Nacional- nos han colmado de futuras batallitas para nuestros nietos.

Gracias porque nos han colocado en la tesitura de tener que demostrarles y demostrarnos una vez más que el poder de la solidaridad y del cuidado es tremendamente más infalible, y por supuesto decente, que el poder de su dinero, volátil e interesado.

El apoyo mutuo que ha nacido en todos los rincones -desde los abrazos a la salida del juicio hasta las interminables horas de asamblea, desde el dinero conseguido gota a gota hasta las manifestaciones y reuniones en todo el estado- nos está fortaleciendo una barbaridad, e incluso afirmamos que no solo a nosotras.

Esta adversidad se afronta con templanza por la infranqueable unión que estamos generando.

Gracias porque nos han dado la oportunidad de enseñarles que nuestros defensores legales, nuestras abogadas, son muchísimo más avispadas, astutos y serias que sus abogados y fiscales, lacayos sin sonrisas. Una vez más observamos que la potencia de la integridad política, de la ética y la crítica, vapulea al sentido monetario y meramente profesional. Trabajar en el antagonismo alegra la cara; trabajar para el Estado –o para Manos Limpias- les convierte en hombres grises.

Y, por último, gracias porque nos han invitado –a la fuerza- a conocer las entrañas del tribunal de excepción por excelencia: la Audiencia Nacional. Ahora ya sabemos que el Estado se envuelve en togas y lisonjas, protocolos, ceremonias, tronos y autoridades por su vacío interior.

Y nos ha resultado curioso que aun teniendo todas vuestras tuberías bien engrasadas, todavía existan cloacas. Si nos imponéis el inmaculado caudillaje de la ley armado con la exquisitez de los cuerpos policiales del Estado, ¿cómo osáis en descubrirnos que existen ficheros ilegales que estudian con oscuridad a los movimientos sociales? ¿Qué necesidad tenéis, aun contando con vuestros sagrados votos electorales, de cometer irregularidades tales como detenciones ilegales, vídeos sin autorías o fotografías obtenidas con intereses espurios?

Gracias por representarnos la tragicomedia de las traducciones e interpretaciones del catalán, puesto que ahora ya nos ha quedado claro el desprecio absoluto ante las lenguas de los pueblos de vuestro reino, así como el perjuicio que conlleva usarlas.

Deben decorar sus discursos porque sus palabras mienten. Deben construir edificios imperiales porque no conocen el hogar, el calor. Han debido someter (acusándoles de nosequé) a tantos compañeros con ideas honestas durante decenas de años –como hoy a nosotras- porque ellos no piensan, obedecen. Acatan las ordenanzas de los Grandes Negocios, veneran la existencia misma de un Estado que se perpetúa en la insipidez más grosera.

Y estemos atentos porque esto no acaba aquí. No porque queden días de juicios o sentencias y recursos… sino porque después de vivir esta experiencia es imposible dejar de luchar.

 

Encausadas de el “Aturem el Parlament 15J 2011”

Carta d’agraïment de les encausades

[CAT/CAST]

Aquestes línies sorgeixen de la necessitat de tornar alguna cosa de totes les que ens heu donat durant aquests dies, mesos i anys que ja dura el cas repressiu. Sorgeixen just després de tornar de madrid, de la primera tanda de dies del judici, i, arribades a casa, tenir la sensació que entre totes ens heu fet passar uns bons dies.
     

       A les que heu estat a l’audiència amb nosaltres fent que sembléssim una mani cada cop que ens portàveu i ens recollíeu d’allà; a les que us heu quedat a barna i ens heu escrit i ens heu trucat per a dir-nos que esteu amb nosaltres, i a les que no ho heu fet per a no atabalar-nos; a les que heu cridat a les portes de l’audiència provincial de barcelona per a que els polítics no poguessin declarar tranquils; a les que heu anat a les assemblees de suport; a les que ens heu cuinat, ens heu acollit a casa vostra i heu organitzat xerrades a madrid; a les que us heu deixat els dits fent cròniques de cada dia del judici; a les que munteu actes o xerrades per a parlar del tema; a les que ens deixeu cotxes per a anar a madrid; a les que heu muntat el goteo i a les que esteu posant pasta per a pagar els gastos de tot això; a les que difoneu el que està passant de les més diverses maneres, incolent el preciòs rap; a les que en el vostre dia a dia curreu entorn de com afrontar la repressió i ens transmeteu les vostres eines i aprenentatges; a les que parleu del nostre cas als mitjans lliures; a les que ens acotxeu quan ens veieu en moments difícils;  a les que heu escrit comunicats en suport; a les que ens acompanyeu dia a dia; a les que heu vingut a la mani; i a totes les que ens deixem en aquestes frases…
     Gràcies. Però no unes gràcies de “merci per estar-nos ajudant”. No. Us volem donar les gràcies per entendre la solidaritat així. Gràcies per no deixar-nos soles davant d’aquest atac i per sentir que l’atac era contra totes, i entre totes és la resposta.
    Entendre i compartir la lluita així és un plaer. I amb vosaltres a prop, tot aquest procés, al contrari del que volen, ens està fent més fortes.
Continuem lluitant!!!

     Per últim les ganes de recordar i saludar, en aquests moments en que el nostre cas té molta visibilitat, a altres companyes que estan també a la espera de judicis, com les encausades per la vaga general del 29m, les 5 anarquistes detingudes el passat novembre a Barcelona, les detingudes a madrid arran de les manis del 22m, les 5 anarquistes detingudes a Sabadell la passada primavera, els bastoners solidaris de la Vila de Gràcia, a tota la gent gallega i basca que és jutjada a l’audiència nacional, i a tantes altres persones que viuen processos repressius. Ànims!!! Les nostres vides sempre valdran més la pena que les seves!

Encausades d’ “Aturem el parlament 15J 2011”

*** *** ***

[CASTELLANO]

Carta de Agradecimiento de las encausadas:

Estas líneas surgen de la necesidad de devolver algo de todo lo que nos habéis estado dando durante estos días, meses y años que ya dura el caso represivo. Surgen justo después de volver de madrid, de la primera tanda de días de juicio, y de, llegadas a casa,  tener la sensación que entre todas nos habéis hecho pasar unos días agradables.
     

       A las que habéis estado en la audiencia con nosotras haciendo que pareciésemos una mani cada vez que nos llevabais y nos recogíais de allí; a las que os habéis quedado en barna y nos habéis escrito y llamado para decirnos que estáis con nosotras, y a las que no lo habéis hecho para no molestarnos; a las que habéis gritado en las puertas de la audiencia provincial de barcelona para que los políticos no declarasen tranquilos; a las que habéis ido a las asambleas de apoyo; a las que nos habéis cocinado, nos habéis acogido en vuestras casas y organizado charlas en madrid; a las que os habéis dejado los dedos haciendo crónicas cada día de juicio; a las que montáis actos y charlas para hablar del tema; a las que nos dejáis coches para ir a madrid;  las que habéis montado el goteo y las que estáis poniendo pasta para pagar los gastos de todo esto; a las que difundís lo que está pasando de las más diversas maneras, incluyendo el precioso rap; a las que en vuestro día a día curráis entorno a cómo afrontar la represión y nos transmitís vuestras herramientas y aprendizajes; a las que habláis de nuestro caso en los medios libres; a las que nos dais cariño cuando nos veis en momentos difíciles; a las que habéis escrito comunicados de apoyo; a las que nos acompañáis día a día; a las que habéis venido a la mani; y a todas las que nos dejamos en estas frases….


     Gracias. Pero no un gracias de “gracias por ayudarnos”. No. Os queremos dar las gracias por entender así la solidaridad. Gracias por no dejarnos solas delante de este ataque y por sentir que el ataque era contra todas, y entre todas se da la respuesta.
    Entender y compartir la lucha así es un placer. Y con vosotras cerca, todo este proceso, al contrario de lo que ellos quieren, nos está haciendo más fuertes. Continuaremos luchando!!!.

     Por último, ganas de recordar y saludar en estos momentos en los que nuestro caso tiene mucha visibilidad, a otras compañeras que también están a la espera de juicios, como las encausadas por la huelga general del 29M, las cinco anarquistas detenidas el pasado noviembre en barcelona, las detenidas en madrid a raíz de la mani del 22M, las cinco anarquistas detenidas en sabadell la pasada primavera, los bastoneros solidarios de la Vila de Gràcia, a toda la gente gallega y vasca que es juzgada en la audiencia naional y a tantas otras personas que viven procesos represivos.  Ànimos!!! Nuestras vidas siempre valdrán más la pena que las suyas!!!!

Encausadas de el “Aturem el Parlament 15J 2011”

El cas i les primeres sessions del judici a les ones

“Rebeldes sin Sombra” especial sobre el cas i el judici, emès el 7 d’abril del 2014 a Radio Bronka:

[audio http://ia802504.us.archive.org/11/items/20140407REBELDESSINSOMBRA/20140407-REBELDES_SIN_SOMBRA.mp3]

 

Participació al programa Marabayu sobre repressió a Radio Kras d’Asturies, emès el dia 3 d’abril.

 

Participació a la segona part del programa Vórtices Radiofónicos de Radio Ela de Madrid, emès el dia 3 d’abril.

 

Entrevista amb un dels encausats al programa  No hi ha Futur emès l’1 d’abril.

 

 

L’exdiputat Ernest Maragall qualifica el judici a l’Audiència Nacional de “desmesurat”

Crónica de la quarta sessió del Judici per GRISELDA CASADELLÀ  publicada el 04/04/2014 a La Directa.

Per llegir l’article original a la web pots anar aquí.

 Declaren quatre diputats en la quarta sessió del judici: el President Artur Mas, el conseller Santi Vila i el diputat Jordi Turull, de CiU, i l’exdiputat pel PSC Ernest Maragall. També ho fan els testimonis de la defensa Hibai Arbide i Manuel Delgado. El judici està previst que es reprengui el proper dia 25 d’abril.

 

L’exdiputat del PSC Ernest Maragall ha declarat com a testimoni de les acusacions en la quarta sessió del judici contra 20 acusades per participar en l’acció “Aturem el Parlament”. Però podríem dir que el més significatiu s’ha produït al finalitzar el seu interrogatori, quan ha demanat al jutge si podia fer un darrer comentari. Seguidament ha manifestat que volia deixar constància que, segons ell, els fets són una protesta legítima, part d’un procés social i polític en relació al rol del Parlament, i que creu que les institucions han d’acceptar-ho com una element propi de la democràcia. A més, sobre el procés judicial ha destacat que “podríem estar parlant de faltes en el pitjor dels casos” i que per per això creu que “és desmesurat” resoldre-ho per la via penal. Ha afirmat que segons ell no hauria hagut d’arribar a un tribunal com l’Audiència Nacional, i ha fet constar que ja es va manifestar al respecte signant la petició que sol·licitava al Parlament de Catalunya que retirés l’acusació que demana presó contra 20 persones a l’Audiència Nacional. Ha anunciat també que se li va proposar al seu moment si s’acolliria a una resolució judicial per la via de la mediació, una figura existent al sistema jurídic català, cosa de la qual ell es va mostrar partidari.

(més…)

Especiales en Contrabanda FM sobre el juicio

Programas especiales emitidos en directo en Contrabanda FM  sobre las sesiones de esta semana de juicio en la Audiencia Nacional, con conexiones con Madrid:

31 de marzo

[audio http://www.contrabanda.org/audio/20140331-Especials_Directe.mp3]

1 de abril

[audio http://www.contrabanda.org/audio/20140401-Especials_Directe.mp3]

2 de abril

[audio http://www.contrabanda.org/audio/20140402-Especials_Directe.mp3]

3 d’abril

[audio http://www.contrabanda.org/audio/20140403-Especials_Directe.mp3]

Especials a Contrabanda FM sobre el judici

Programes especials emesos en directe a Contrabanda FM sobre les primeres sessions  del judici, amb connexions amb Madrid:

31 de març

1 d’abril

2 d’abril

3 d’abril

 

 

Crònica de la quarta sessió del judici, dia 3 d’abril
IMG-20140403-WA0001

Concentració a Barcelona durant les declaracions d’alguns diputats

La sessió d’avui del judici oral contra les 20 persones imputades per l’acció “Aturem El Parlament” acaba amb aquesta fase més concentrada del procés, a falta de les sessions del 25 d’abril i del 5 de maig, a les quals es presentaran els perits i la presidenta del Parlament Núria de Gispert.
La sessió d’avui ha constat de sis declaracions: quatre d’elles a petició de l’acusació: els parlamentaris Artur Mas, Santi Vila, Jordi Turull i Ernest Maragall – els tres primers de Convergència i Unió i l’últim del PSC– i les dues últimes a petició de la defensa, l’advocat Hibai Arbide i l’antropòleg Manuel Delgado.
Els diputats han reconegut com un fet habitual les protestes i les mobilitzacions davant el Parlament de Catalunya i també, que les sessions parlamentàries poden veure modificada la seva ordre del dia i patir retards. Davant les preguntes sobre els errors al dispositiu policial, els testimonis han respost amb evasives.

De nou les declaracions han evidenciat la dificultat de reconèixer a les persones que, suposadament, participaren dels fets que s’estan jutjant Artur Mas ha estat particularment clar al respecte: “yo no los vi, yo no me fijo en eso”. De la mateixa manera, ningú dels diputats es va considerar agredit físicament.IMG-20140403-WA0004

Respecte al polèmic ús de l’helicòpter, Artur Mas ha reconegut el seu ús com quelcom normal, tot i que és excepcional. Tot seguit, ha declarat literalment: “en estos momentos de austeridad es excepcional más que nunca”. Tot i haver reconegut haver fet ús de l’helicòpter per assistir a un concurs de ramaderia i altres llocs amb un cost milionari.

Ernest Maragall ha contextualitzat l’acció “Aturem el parlament” dins un cicle de mobilitzacions i protestes que aquell dia es van concretar amb l’oposició a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Com un dels referents, Margall ha citat el que considera el “desallotjament violent” de la plaça Catalunya, del 27 de maig d’aquell mateix any. Ha Parlat d’un procés social legítim de confrontació entre institucions i ciutadania on, aquesta ultima qüestionava la decisió del Parlament de Catalunya d’aprovar aquells pressupostos. Ell mateix, per tant, no es va considerar agredit i, finalment, ha puntualitzat que li sembla una desmesura el procés seguit per l’Audiència Nacional, en termes penals.

En darrer lloc, Arbide i Delgado han declarat en qualitat de testimonis directes dels fets. Arbide, també com una de les persones convocants d’aquelles mobilitzacions, ha fet incís en el caràcter de la protesta: multitudinària, pacífica i simbòlica. De fet, ha parlat d’una confrontació simbòlica entre diverses formes polítiques.
Fent incís en aquesta qüestió del simbolisme, Delgado, com a especialista en la matèria, ha ratificat aquest caràcter simbòlic de la mobilització.