comunicat

Comunicat llegit a la manifestació del 21 de Març de 2015

COMUNICAT #JoTambéEraAlParlament

 

El 15J ens vam mobilitzar milers de persones, diverses, d’arreu i de totes les edats i tendències unides per un clam comú: fer sentir la nostra veu als polítics per expressar-los que no ens representen i que no tenen cap legitimitat quan prenen decisions que van en contra dels interessos de la majoria. Estem parlant de drets basics i que atempten contra la dignitat de la gent i que l’exclouen de la participació ciutadana a la que tothom tenim dret. El carrer és doncs el nostre l’espai on dur a terme, el diàleg, les lluites, desenvolupar sinergies, expressar totes les reivindicacions.

L’operatiu policial del 15-J va estar expressament dissenyat per a criminalitzar el 15M degut al desprestigi mundial que va provocar el desallotjament de la plaça Catalunya. Felip Puig va fer que els parlamentaris travessessin la multitud indignada que protestava. Centenars de persones van interpel·lar els polítics sense que cap d’ells veies la seva integritat física afectada. Els Mossos d’Esquadra van realitzar detencions del tot arbitraries i van induir els polítics a denunciar els i les manifestants. La investigació policial en aquest cas ha estat ridiculitzada pels Tribunals i la denuncia de manca de garanties de la investigació del Mossos que van denunciar les nostres advocades, han estat reconegudes pels Tribunals: detencions innecessàries, pressions per fotografiar-nos i fitxar-nos, informes mal fets…  El fet de que les acusacions permetessin que es jutgés aquest cas a l’Audiència Nacional quan enarboren els discurs de la sobirania per Catalunya, és lamentable. I que encetessin un “Procés” paral·lel contra les classes populars d’aquest país, de bracet, amb el sindicat d’extrema dreta espanyolista Manos Limpias, hauria de fer avergonyir a tothom del President de la Generalitat que ho ordena.

L’Audiència Nacional va jutjar-nos, i al judici es va evidenciar com funciona la maquinaria judicial, així com la manca d’arguments de les acusacions. Ens van obligar a anar a Madrid, perquè no hi van anar la majoria de parlamentaris?, No som tots iguals davant la llei?. Tot i la dificultat, la solidaritat no va minvar en cap moment, i es van desplegar accions de suport arreu de l’estat. La sentència, ens va absoldre perquè va quedar clar que nosaltres no havíem fet res diferent, de milers persones presents aquell dia: vam alçar les mans, vam cridar consignes, vam interpel·lar els polítics, sense violència ni intimidació. Quina casualitat doncs que els polítics de CIU i PP, foren els únics que van témer per la seva integritat. La pròpia Audiència Nacional va haver d’admetre que es tractava de fets lleus. El malestar general viscut pels polítics, ni se’ns pot atribuir a unes poques ni pot justificar aquesta condemna. Aquella sentència va fer mal a aquells que es creuen superiors o millors per que son part de les altes esferes de l’Estat, no només per la nostre l’absolució, sinó perquè reconeixia que el dret penal no pot limitar drets i que la ciutadania té dret a expressar-se, i que pot protestar més enllà de la democràcia representativa parlamentaria. Les llibertats d’expressió i de manifestació son necessàries per assegurar el pluralisme. La democràcia no és res sense la possibilitat de la ciutadania de controlar els polítics.

Ara el Suprem, buscant un precedent exemplaritzant, ens condemna aleatòriament a unes quantes encausades. La sentència contradiu totes les garanties legals i els criteris del Tribunal Europeu dels Drets Humans de “procediment just” i proporcionalitat: és una aberració jurídica. Se’ns condemna perquè, tot i que no hem comès cap agressió, ells diuen que participàvem de la suposada voluntat general d’aturar el Parlament. El missatge ideològic és molt clar: tolerància zero a la participació ciutadana directa fora dels canals representatius, i qui gosi protestar, serà durament castigat.

El cas del Parlament, no només ens afecta a les encausades condemnades, que hem d’afrontar al risc d’ingrés a la presó a l’espera de què Europa ens acabi donant la raó, i condemnant l’Estat espanyol per vulneració dels drets fonamentals. Aquesta sentència ens condemna a tothom perquè amb la rebaixa del llindar de protesta permesa, junt amb les darreres reformes legals, com la Llei Mordassa, totes podem ser objectiu de la repressió: indignades, sanitàries, mestres, estudiants, aturades, hipotecades, migrades, etc..

Tot i d’aquesta condemna, seguirem denunciant el capitalisme salvatge, la hipocresia del sistema, la maquinària repressora, les desigualtats socials, la corrupció, fins que no en quedi ni una engruna. I protestarem contra aquestes que protegeixen els seus privilegis amb delictes de quan l’època franquista i que es senten amenaçades per un senzill alçar de braços en creu.

La solidaritat és la nostra millor arma.

Us necessitem a totes per tirar enrere l’ingrés a presó.

Ni un pas enrere.

Seguirem lluitant.

Gràcies per obligar-nos a ocupar el banc dels acusats

[CAT/CAST]

Gràcies per obligar-nos a ocupar el banc dels acusats

Primeres impressions de les encausades en el Cas Parlament després de diversos dies de circ

Només ens falta la darrera sessió del judici que ens està regirant realment la vida des de fa diversos mesos. El dia cinc de maig acaba la posada en escena de l’espectacle, ridícul i cínic, contra la dignitat de la protesta… popularment conegut com “Judici pel setge al Parlament”. I jugarà una estona més amb les nostres energies perquè quedarà vist per sentència.

Però ara sí, de moment, podem donar les gràcies a aquesta colla de pocavergonyes.

Gràcies perquè la vivència dels 19 encausats s’està convertint en una experiència. Perquè malgrat el nostre nus a l’estómac irrebatible, i el dels nostres familiars i amigues, els dies a Madrid -envoltats per la desolació de la seva Audiència Nacional- ens han omplert de futures batalletes per als nostres néts.

Gràcies perquè ens han col·locat en la tessitura d’haver de demostrar-los i demostrar-nos una vegada més que el poder de la solidaritat i de la cura és tremendament més infal·lible, i per descomptat decent, que el poder del seu diner, volàtil i interessat.

El suport mutu que ha nascut per tots els racons -des de les abraçades a la sortida del judici fins les interminables hores d’assemblea, des del diner aconseguit gota a gota fins les manifestacions i reunions a tot l’Estat- ens està enfortint una barbaritat, i fins i tot afirmem que no només a nosaltres.

Aquesta adversitat s’afronta amb temperància per la infranquejable unió que estem generant.

Gràcies perquè ens han donat l’oportunitat d’ensenyar-los que els nostres defensors legals, les nostres advocades, són molt més espavilades, astuts i serioses que els seus advocats i fiscals, lacais sense somriures. Una vegada més, observem que la potència de la integritat política, de la ètica i la crítica, fueteja el sentit monetari i merament professional. Treballar en l’antagonisme alegra la cara; treballar per l’Estat -o per Manos Limpias- els converteix en homes grisos.

I, per últim, gràcies perquè ens han invitat -a la força- a conèixer les entranyes del tribunal d’excepció per excel·lència: l’Audiència Nacional. Ara ja sabem que l’Estat s’embolica amb togues i llagoteria, protocols, cerimònies, trons i autoritats pel seu buit interior.

I ens ha resultat curiós que tot i tenint totes les vostres canonades ben engreixades, encara existeixin clavegueres. Si ens imposeu l’immaculat cabdillatge de la llei armat amb l’exquisitat dels cossos policials de l’Estat, com goseu descobrir-nos que existeixen fitxers il·legals que estudien amb obscuritat els moviments socials? Quina necessitat teniu, tot i comptar amb els vostres sagrats vots electorals, de cometre irregularitats tals com detencions il·legals, vídeos sense autories o fotografies obtingudes amb interessos espuris?

Gràcies per representar-nos la tragicomèdia de les traduccions i interpretacions del català, perquè ara ja ens ha quedat clar el menyspreu absolut cap a les llengües dels pobles del vostre regne, així com el perjudici que comporta utilitzar-les.

Han de decorar els seus discursos perquè les seves paraules menteixen. Han de construir edificis imperials perquè no coneixen la llar, l’escalfor. Han hagut de sotmetre (acusant-nos de no se què) a tants companys amb idees honestes durant desenes d’anys -com avui a nosaltres- perquè ells no pensen, obeeixen. Acaten les ordenances dels Grans Negocis, veneren l’existència mateixa d’un Estat que es perpetua en la insipidesa més grollera.

I estiguem atents perquè això no acaba aquí. No perquè quedin dies de judicis o sentències i recursos… sinó perquè després de viure aquesta experiència és impossible deixar de lluitar.

 

Encausades d’ “Aturem el parlament 15J 2011”

*** *** ***

[CASTELLANO]

Gracias por obligarnos a ocupar el banquillo de los acusados

Primeras impresiones de las encausadas en el Caso Parlament tras varios días de circo

Sólo nos falta la última sesión del juicio que nos está revolviendo realmente la vida desde hace varios meses. El día cinco de mayo termina la puesta en escena del espectáculo, ridículo y cínico, contra la dignidad de la protesta… popularmente conocido como “Juicio por el asedio al Parlament”. Y jugará un rato más con nuestras energías porque será visto para sentencia.

Pero ahora sí, de momento, podemos darles las gracias a esta panda de sinvergüenzas.

Gracias porque la vivencia de los 19 encausados se está convirtiendo en una experiencia. Porque a pesar de nuestro nudo en el estómago irrebatible, y el de nuestros familiares y amigas, los días en Madrid -rodeadas por la desolación de su Audiencia Nacional- nos han colmado de futuras batallitas para nuestros nietos.

Gracias porque nos han colocado en la tesitura de tener que demostrarles y demostrarnos una vez más que el poder de la solidaridad y del cuidado es tremendamente más infalible, y por supuesto decente, que el poder de su dinero, volátil e interesado.

El apoyo mutuo que ha nacido en todos los rincones -desde los abrazos a la salida del juicio hasta las interminables horas de asamblea, desde el dinero conseguido gota a gota hasta las manifestaciones y reuniones en todo el estado- nos está fortaleciendo una barbaridad, e incluso afirmamos que no solo a nosotras.

Esta adversidad se afronta con templanza por la infranqueable unión que estamos generando.

Gracias porque nos han dado la oportunidad de enseñarles que nuestros defensores legales, nuestras abogadas, son muchísimo más avispadas, astutos y serias que sus abogados y fiscales, lacayos sin sonrisas. Una vez más observamos que la potencia de la integridad política, de la ética y la crítica, vapulea al sentido monetario y meramente profesional. Trabajar en el antagonismo alegra la cara; trabajar para el Estado –o para Manos Limpias- les convierte en hombres grises.

Y, por último, gracias porque nos han invitado –a la fuerza- a conocer las entrañas del tribunal de excepción por excelencia: la Audiencia Nacional. Ahora ya sabemos que el Estado se envuelve en togas y lisonjas, protocolos, ceremonias, tronos y autoridades por su vacío interior.

Y nos ha resultado curioso que aun teniendo todas vuestras tuberías bien engrasadas, todavía existan cloacas. Si nos imponéis el inmaculado caudillaje de la ley armado con la exquisitez de los cuerpos policiales del Estado, ¿cómo osáis en descubrirnos que existen ficheros ilegales que estudian con oscuridad a los movimientos sociales? ¿Qué necesidad tenéis, aun contando con vuestros sagrados votos electorales, de cometer irregularidades tales como detenciones ilegales, vídeos sin autorías o fotografías obtenidas con intereses espurios?

Gracias por representarnos la tragicomedia de las traducciones e interpretaciones del catalán, puesto que ahora ya nos ha quedado claro el desprecio absoluto ante las lenguas de los pueblos de vuestro reino, así como el perjuicio que conlleva usarlas.

Deben decorar sus discursos porque sus palabras mienten. Deben construir edificios imperiales porque no conocen el hogar, el calor. Han debido someter (acusándoles de nosequé) a tantos compañeros con ideas honestas durante decenas de años –como hoy a nosotras- porque ellos no piensan, obedecen. Acatan las ordenanzas de los Grandes Negocios, veneran la existencia misma de un Estado que se perpetúa en la insipidez más grosera.

Y estemos atentos porque esto no acaba aquí. No porque queden días de juicios o sentencias y recursos… sino porque después de vivir esta experiencia es imposible dejar de luchar.

 

Encausadas de el “Aturem el Parlament 15J 2011”