Suports

Gràcies per obligar-nos a ocupar el banc dels acusats

[CAT/CAST]

Gràcies per obligar-nos a ocupar el banc dels acusats

Primeres impressions de les encausades en el Cas Parlament després de diversos dies de circ

Només ens falta la darrera sessió del judici que ens està regirant realment la vida des de fa diversos mesos. El dia cinc de maig acaba la posada en escena de l’espectacle, ridícul i cínic, contra la dignitat de la protesta… popularment conegut com “Judici pel setge al Parlament”. I jugarà una estona més amb les nostres energies perquè quedarà vist per sentència.

Però ara sí, de moment, podem donar les gràcies a aquesta colla de pocavergonyes.

Gràcies perquè la vivència dels 19 encausats s’està convertint en una experiència. Perquè malgrat el nostre nus a l’estómac irrebatible, i el dels nostres familiars i amigues, els dies a Madrid -envoltats per la desolació de la seva Audiència Nacional- ens han omplert de futures batalletes per als nostres néts.

Gràcies perquè ens han col·locat en la tessitura d’haver de demostrar-los i demostrar-nos una vegada més que el poder de la solidaritat i de la cura és tremendament més infal·lible, i per descomptat decent, que el poder del seu diner, volàtil i interessat.

El suport mutu que ha nascut per tots els racons -des de les abraçades a la sortida del judici fins les interminables hores d’assemblea, des del diner aconseguit gota a gota fins les manifestacions i reunions a tot l’Estat- ens està enfortint una barbaritat, i fins i tot afirmem que no només a nosaltres.

Aquesta adversitat s’afronta amb temperància per la infranquejable unió que estem generant.

Gràcies perquè ens han donat l’oportunitat d’ensenyar-los que els nostres defensors legals, les nostres advocades, són molt més espavilades, astuts i serioses que els seus advocats i fiscals, lacais sense somriures. Una vegada més, observem que la potència de la integritat política, de la ètica i la crítica, fueteja el sentit monetari i merament professional. Treballar en l’antagonisme alegra la cara; treballar per l’Estat -o per Manos Limpias- els converteix en homes grisos.

I, per últim, gràcies perquè ens han invitat -a la força- a conèixer les entranyes del tribunal d’excepció per excel·lència: l’Audiència Nacional. Ara ja sabem que l’Estat s’embolica amb togues i llagoteria, protocols, cerimònies, trons i autoritats pel seu buit interior.

I ens ha resultat curiós que tot i tenint totes les vostres canonades ben engreixades, encara existeixin clavegueres. Si ens imposeu l’immaculat cabdillatge de la llei armat amb l’exquisitat dels cossos policials de l’Estat, com goseu descobrir-nos que existeixen fitxers il·legals que estudien amb obscuritat els moviments socials? Quina necessitat teniu, tot i comptar amb els vostres sagrats vots electorals, de cometre irregularitats tals com detencions il·legals, vídeos sense autories o fotografies obtingudes amb interessos espuris?

Gràcies per representar-nos la tragicomèdia de les traduccions i interpretacions del català, perquè ara ja ens ha quedat clar el menyspreu absolut cap a les llengües dels pobles del vostre regne, així com el perjudici que comporta utilitzar-les.

Han de decorar els seus discursos perquè les seves paraules menteixen. Han de construir edificis imperials perquè no coneixen la llar, l’escalfor. Han hagut de sotmetre (acusant-nos de no se què) a tants companys amb idees honestes durant desenes d’anys -com avui a nosaltres- perquè ells no pensen, obeeixen. Acaten les ordenances dels Grans Negocis, veneren l’existència mateixa d’un Estat que es perpetua en la insipidesa més grollera.

I estiguem atents perquè això no acaba aquí. No perquè quedin dies de judicis o sentències i recursos… sinó perquè després de viure aquesta experiència és impossible deixar de lluitar.

 

Encausades d’ “Aturem el parlament 15J 2011”

*** *** ***

[CASTELLANO]

Gracias por obligarnos a ocupar el banquillo de los acusados

Primeras impresiones de las encausadas en el Caso Parlament tras varios días de circo

Sólo nos falta la última sesión del juicio que nos está revolviendo realmente la vida desde hace varios meses. El día cinco de mayo termina la puesta en escena del espectáculo, ridículo y cínico, contra la dignidad de la protesta… popularmente conocido como “Juicio por el asedio al Parlament”. Y jugará un rato más con nuestras energías porque será visto para sentencia.

Pero ahora sí, de momento, podemos darles las gracias a esta panda de sinvergüenzas.

Gracias porque la vivencia de los 19 encausados se está convirtiendo en una experiencia. Porque a pesar de nuestro nudo en el estómago irrebatible, y el de nuestros familiares y amigas, los días en Madrid -rodeadas por la desolación de su Audiencia Nacional- nos han colmado de futuras batallitas para nuestros nietos.

Gracias porque nos han colocado en la tesitura de tener que demostrarles y demostrarnos una vez más que el poder de la solidaridad y del cuidado es tremendamente más infalible, y por supuesto decente, que el poder de su dinero, volátil e interesado.

El apoyo mutuo que ha nacido en todos los rincones -desde los abrazos a la salida del juicio hasta las interminables horas de asamblea, desde el dinero conseguido gota a gota hasta las manifestaciones y reuniones en todo el estado- nos está fortaleciendo una barbaridad, e incluso afirmamos que no solo a nosotras.

Esta adversidad se afronta con templanza por la infranqueable unión que estamos generando.

Gracias porque nos han dado la oportunidad de enseñarles que nuestros defensores legales, nuestras abogadas, son muchísimo más avispadas, astutos y serias que sus abogados y fiscales, lacayos sin sonrisas. Una vez más observamos que la potencia de la integridad política, de la ética y la crítica, vapulea al sentido monetario y meramente profesional. Trabajar en el antagonismo alegra la cara; trabajar para el Estado –o para Manos Limpias- les convierte en hombres grises.

Y, por último, gracias porque nos han invitado –a la fuerza- a conocer las entrañas del tribunal de excepción por excelencia: la Audiencia Nacional. Ahora ya sabemos que el Estado se envuelve en togas y lisonjas, protocolos, ceremonias, tronos y autoridades por su vacío interior.

Y nos ha resultado curioso que aun teniendo todas vuestras tuberías bien engrasadas, todavía existan cloacas. Si nos imponéis el inmaculado caudillaje de la ley armado con la exquisitez de los cuerpos policiales del Estado, ¿cómo osáis en descubrirnos que existen ficheros ilegales que estudian con oscuridad a los movimientos sociales? ¿Qué necesidad tenéis, aun contando con vuestros sagrados votos electorales, de cometer irregularidades tales como detenciones ilegales, vídeos sin autorías o fotografías obtenidas con intereses espurios?

Gracias por representarnos la tragicomedia de las traducciones e interpretaciones del catalán, puesto que ahora ya nos ha quedado claro el desprecio absoluto ante las lenguas de los pueblos de vuestro reino, así como el perjuicio que conlleva usarlas.

Deben decorar sus discursos porque sus palabras mienten. Deben construir edificios imperiales porque no conocen el hogar, el calor. Han debido someter (acusándoles de nosequé) a tantos compañeros con ideas honestas durante decenas de años –como hoy a nosotras- porque ellos no piensan, obedecen. Acatan las ordenanzas de los Grandes Negocios, veneran la existencia misma de un Estado que se perpetúa en la insipidez más grosera.

Y estemos atentos porque esto no acaba aquí. No porque queden días de juicios o sentencias y recursos… sino porque después de vivir esta experiencia es imposible dejar de luchar.

 

Encausadas de el “Aturem el Parlament 15J 2011”

Carta d’agraïment de les encausades

[CAT/CAST]

Aquestes línies sorgeixen de la necessitat de tornar alguna cosa de totes les que ens heu donat durant aquests dies, mesos i anys que ja dura el cas repressiu. Sorgeixen just després de tornar de madrid, de la primera tanda de dies del judici, i, arribades a casa, tenir la sensació que entre totes ens heu fet passar uns bons dies.
     

       A les que heu estat a l’audiència amb nosaltres fent que sembléssim una mani cada cop que ens portàveu i ens recollíeu d’allà; a les que us heu quedat a barna i ens heu escrit i ens heu trucat per a dir-nos que esteu amb nosaltres, i a les que no ho heu fet per a no atabalar-nos; a les que heu cridat a les portes de l’audiència provincial de barcelona per a que els polítics no poguessin declarar tranquils; a les que heu anat a les assemblees de suport; a les que ens heu cuinat, ens heu acollit a casa vostra i heu organitzat xerrades a madrid; a les que us heu deixat els dits fent cròniques de cada dia del judici; a les que munteu actes o xerrades per a parlar del tema; a les que ens deixeu cotxes per a anar a madrid; a les que heu muntat el goteo i a les que esteu posant pasta per a pagar els gastos de tot això; a les que difoneu el que està passant de les més diverses maneres, incolent el preciòs rap; a les que en el vostre dia a dia curreu entorn de com afrontar la repressió i ens transmeteu les vostres eines i aprenentatges; a les que parleu del nostre cas als mitjans lliures; a les que ens acotxeu quan ens veieu en moments difícils;  a les que heu escrit comunicats en suport; a les que ens acompanyeu dia a dia; a les que heu vingut a la mani; i a totes les que ens deixem en aquestes frases…
     Gràcies. Però no unes gràcies de “merci per estar-nos ajudant”. No. Us volem donar les gràcies per entendre la solidaritat així. Gràcies per no deixar-nos soles davant d’aquest atac i per sentir que l’atac era contra totes, i entre totes és la resposta.
    Entendre i compartir la lluita així és un plaer. I amb vosaltres a prop, tot aquest procés, al contrari del que volen, ens està fent més fortes.
Continuem lluitant!!!

     Per últim les ganes de recordar i saludar, en aquests moments en que el nostre cas té molta visibilitat, a altres companyes que estan també a la espera de judicis, com les encausades per la vaga general del 29m, les 5 anarquistes detingudes el passat novembre a Barcelona, les detingudes a madrid arran de les manis del 22m, les 5 anarquistes detingudes a Sabadell la passada primavera, els bastoners solidaris de la Vila de Gràcia, a tota la gent gallega i basca que és jutjada a l’audiència nacional, i a tantes altres persones que viuen processos repressius. Ànims!!! Les nostres vides sempre valdran més la pena que les seves!

Encausades d’ “Aturem el parlament 15J 2011”

*** *** ***

[CASTELLANO]

Carta de Agradecimiento de las encausadas:

Estas líneas surgen de la necesidad de devolver algo de todo lo que nos habéis estado dando durante estos días, meses y años que ya dura el caso represivo. Surgen justo después de volver de madrid, de la primera tanda de días de juicio, y de, llegadas a casa,  tener la sensación que entre todas nos habéis hecho pasar unos días agradables.
     

       A las que habéis estado en la audiencia con nosotras haciendo que pareciésemos una mani cada vez que nos llevabais y nos recogíais de allí; a las que os habéis quedado en barna y nos habéis escrito y llamado para decirnos que estáis con nosotras, y a las que no lo habéis hecho para no molestarnos; a las que habéis gritado en las puertas de la audiencia provincial de barcelona para que los políticos no declarasen tranquilos; a las que habéis ido a las asambleas de apoyo; a las que nos habéis cocinado, nos habéis acogido en vuestras casas y organizado charlas en madrid; a las que os habéis dejado los dedos haciendo crónicas cada día de juicio; a las que montáis actos y charlas para hablar del tema; a las que nos dejáis coches para ir a madrid;  las que habéis montado el goteo y las que estáis poniendo pasta para pagar los gastos de todo esto; a las que difundís lo que está pasando de las más diversas maneras, incluyendo el precioso rap; a las que en vuestro día a día curráis entorno a cómo afrontar la represión y nos transmitís vuestras herramientas y aprendizajes; a las que habláis de nuestro caso en los medios libres; a las que nos dais cariño cuando nos veis en momentos difíciles; a las que habéis escrito comunicados de apoyo; a las que nos acompañáis día a día; a las que habéis venido a la mani; y a todas las que nos dejamos en estas frases….


     Gracias. Pero no un gracias de “gracias por ayudarnos”. No. Os queremos dar las gracias por entender así la solidaridad. Gracias por no dejarnos solas delante de este ataque y por sentir que el ataque era contra todas, y entre todas se da la respuesta.
    Entender y compartir la lucha así es un placer. Y con vosotras cerca, todo este proceso, al contrario de lo que ellos quieren, nos está haciendo más fuertes. Continuaremos luchando!!!.

     Por último, ganas de recordar y saludar en estos momentos en los que nuestro caso tiene mucha visibilidad, a otras compañeras que también están a la espera de juicios, como las encausadas por la huelga general del 29M, las cinco anarquistas detenidas el pasado noviembre en barcelona, las detenidas en madrid a raíz de la mani del 22M, las cinco anarquistas detenidas en sabadell la pasada primavera, los bastoneros solidarios de la Vila de Gràcia, a toda la gente gallega y vasca que es juzgada en la audiencia naional y a tantas otras personas que viven procesos represivos.  Ànimos!!! Nuestras vidas siempre valdrán más la pena que las suyas!!!!

Encausadas de el “Aturem el Parlament 15J 2011”

Concentració en suport a Bizkaia

Ens ha arribat aquest escrit sobre la concentració que es va dur a terme a Bizkaia el passat 29 de març:

“El m15m de Bizkaia, tal y como anuncio en sus diferentes redes sociales y en su página web, realizó este 29 de marzo a las 12 en la plaza Arriaga una concentración en apoyo a las encausadas entorno a los juicios farsa que se van a celebrar en Madrid y que tiene en el banquillo a 20 miembros del 15m de Barcelona y del 15m de Jerez. La protesta contó con un total de 22 personas y duró entorno a 45 minutos donde la policía hizo acto de presencia pasando con coches patrulla en más de una ocasión cerca de la concentración. Durante la protesta se cantaron diversos lemas por megafonía y, para finalizar, un compañero del m15m de Bizkaia dijo unas palabras contra las políticas del gobierno de Catalunya y mostró toda la solidaridad con las encausadas que comenzarán a ser juzgadas el 31 de marzo. Con aplausos y al grito de Jo ta ke irabazi arte! finalizó la protesta.

NOTA: EL M15M Bizkaia, mediante este escrito quiere denunciar y rechazar la actuación policial ocurrida en la tarde del 29 de marzo tanto en Madrid como en Barcelona ya que con los sucesos se ve claramente el teatro policial al cual fue sometido el pueblo en la tarde del 29 de marzo del 2014″

f2

f4

Comunicat de l’assemblea Àgora Bcn

L’assemblea d’Àgora Bcn ha publicat avui aquest comunicat en suport a les Encausades per l’acció del 15J: 

L’assemblea d’ÀgoraBCN denuncia el Govern de CiU – ERC per encausar a 20 filles del poble català, per oposar-se als pressupostos antisocials del 15-06-2011.

Pressupostos transformats en retallades assassines que avui segueixen afectant a les classes populars de Catalunya, prova d’ells són el milió de parades, 15 desnonaments per dia, retallades en sanitat, que han produït i segueixen produint morts, en educació han arribat al súmmum de cobrar-los els menjars als nostres nens en edat escolar, els han robat als minusvàlids, la llei de dependència, etc… Aquestes retallades imposades per la troika al poble català i aprovats amb la majoria en el Parlament de CiU i el PP català són la causa per la qual van protestar milers de persones, triant com a cap de turc a aquestes 20 persones que volen condemnar per defensar el pa, la casa, el treball, la sanitat, l’educació i tots els drets essencials robats a la ciudadania, de forma autoritària. El sr Mas aliat del PP i del govern espanyol vol, de forma injusta, condemnar a 20 joves catalans a penes de presó que van de 3 a 8 anys.

Entenem que la justícia no és lliure i menys imparcial, atès que els pressupostos aprovats van en contra de la major part de la població i violen l’estatut.

Denunciem el govern català, que basa la seva acusació en filmacions televisives de mitjans oficials i corruptes, eines d’empresaris mafiosos. Nosaltres acusem la Generalitat de Catalunya per denegar a les encausades l’ús del seu dret a la lliure expressió i de manifestació. Avui estan sent jutjades sota l’acusació del Parlament i el Govern de la Generalitat amb la “estranya” companyia del sindicat feixista “Manos Limpias” a Madrid.

Ciu té molt mala memòria i vol oblidar els fets esdevinguts el 31 de maig de 1984 quan els militants d’aquest partit van envoltar el Parlament de Catalunya com a mesura de pressió al partit PSC que en aquell moment estava liderat per Raimon Obiols, el qual s’oposava a votar a favor de la investidura de Jordi Pujol per la seva imputació en el cas Banca Catalana icorrent en sedició al Parlament de Catalunya. Els Mossos d’Esquadra van haver de córrer molts metres al costat del cotxe d’Obiols perquè aquest no fos colpejat i interceptat. “Mateu-lo, mateu-lo” i “Obiols, botifler” van ser, entre uns altres, els epítets llançats que se subratllaven amb gestos obscens.”És un fet contradictori que el Govern CATALÀ, recorri a un tribunal d’excepció, hereu del TOP franquista i no a la justícia ordinària en un cas que s’hauria de jutjar a Catalunya. Per tot això demanem l’ABSOLUCIÓ DE TOTES LES ENCAUSADES EN AQUEST JUDICI POLÍTIC!!

Asamblea 2F – Valladolid

Desde la asamblea 2F, surgida a raíz de la carga policial en las inmediaciones de la Parrilla de San Lorenzo en Valladolid cuando un grupo de manifestantes protestábamos alrededor de los restaurantes en los que, al parecer, cargos políticos del PP comían, queremos transmitiros nuestra solidaridad y nuestros ánimos en estas duras fechas. Ahora, cuando va a comenzar el juicio político contra 20 compañer@s por el bloqueo del Parlamento Catalán en 2011, desde esta asamblea miramos de cerca el proceso al que se os va a someter, con una petición de condena común que supera los 100 años de cárcel y decenas de miles de euros para lo que no debería saldarse, en todo caso, con más que unas faltas administrativas.

Ningún interés tuvieron por condenar y juzgar la actuación policial por el desalojo de Plaza Catalunya dos semanas antes, donde cientos de personas resultaron heridas por las agresiones de los antidisturbios. Ningún interés demuestran por las personas a las que hundieron en la miseria con la aprobación de los presupuestos de la vergüenza aquel 15 de junio del 2011. En nuestra ciudad también conocemos de cerca lo que es sufrir la represión y la connivencia entre las fuerzas políticas, mediáticas, policiales y judiciales; es por eso que no podemos sino enviaros un abrazo desde el Valladolid solidario y combativo. Igualmente, nuestros deseos de éxito para la movilización antirepresiva del 29 de marzo.

¡Nosotr@s también estuvimos en el Parlament de Catalunya!

¡Frente a su represión, nuestra resistencia y solidaridad!

Comunicat de l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental

L´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental exigeix l´absolució de les 20 persones imputades per l’intent de bloqueig del Parlament del 15 de Juny del 2011. Entre elles es troba un membre de la nostra assemblea i 2 vallesanes més.

El proper dilluns 31 de març comença el judici contra les 20 persones imputades per l’intent de bloqueig del Parlament del 15 de Juny del 2011. Entre aquestes es troba un membre de la nostra assemblea i 2 veïnes més de la nostra comarca. Aquell dia s’anaven a iniciar el tràmits per aprovar els pressupostos amb el primer paquet de retallades a Catalunya, que va propiciar el tancament d’empreses públiques, la privatització de la sanitat, les retallades al sector de la cultura, educació, etc.

La mobilització “Aturem el Parlament” va succeir dues setmanes després del brutal desallotjament de la Plaça Catalunya a mans dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra a les ordres del que era conseller d’Interior i ara ho és d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. També responsable del dispositiu policial que va disparar contra l’ull d’Esther Quintana.

La criminalització per part de la premsa subvencionada pel Govern i l’escalada repressiva que va venir després (judicis contra persones que volien impedir un desnonament al Clot, nombroses detencions a les vagues generals, multes absurdes per les persones que es manifestaven o per enganxar cartells, etc), va ser i és encara, una resposta planejada per procurar frenar l’augment de la indignació i de la força de les protestes populars contra el poder polític, econòmic i altres injustícies quotidianes, com el patriarcat i el racisme.

Durant aquells dies, la gent es va organitzar arreu per construir política des del carrer, com moltes seguim fent.La política que volem és assembleària, horitzontal, autogestionada, sense representants, és del poble i per al poble, i xoca amb la política institucional que ens governa. La qual ha estat protagonista d’un espiral de corrupció i de tenir llaços, sovint familiars o personals, amb grans empreses privades que reben encàrrecs d’obres públiques i amb els peixos grossos del poder financer.

Aquell dia érem milers de persones les que vam anar a intentar aturar el Parlament, per combatre el drama de tantes vides immerses en la misèria, els acomiadaments per les retallades, els suïcidis pels desnonaments, etc. Perquè moltes d’aquestes barbàries s’aproven dins dels murs d’aquest edifici. Per aquest motiu moltes estàvem assenyalant els culpables el 15 de Juny de 2011 i perquè la repressió de la protesta no s’ha aturat, ans al contrari, a poc temps per a que es compleixin 3 anys dels fets molta gent i especialment col•lectius llibertaris estem patint dia rere dia aquesta persecució. Com en el cas de les 5 anarquistes de Sabadell 4 mesos empresonades en règim FIES d’incomunicació per simples comentaris a Facebook. I sobretot dir que si la gent del carrer, a qui ens afecta tot això, no lluitem, ningú altre ho farà per nosaltres.

Sabem i tenim clar que aquest és un judici polític, una farsa per atemorir a aquelles que decideixen plantar cara i actuar contra els responsables de tanta precarietat. De fet, ens reafirmem al comprovar que l’acció directa contra els poderosos i generar alternatives de vida els molesta, i molt. Per això, i perquè som conscients del poder que podem tenir quan ens organitzem, no ens volem doblegar davant les seves intimidacions i fem una crida a estendre la solidaritat a aquells i aquelles que pateixen la repressió i la violència quotidiana d’aquest sistema econòmic, en les seves infinitats de formes.

Des de l´Assemblea Llibertària del Vallès Oriental fem una crida a tota la ciutadania de la comarca i als diferents moviments socials, sindicats, i qui ho cregui oportú a difondre i participar de la manifestació convocada per aquest dissabte 29 de març a Barcelona a les 18:30 a Plaça Catalunya.

SOLIDARITAT AMB TOTES LES REPRESALIADES I AMB AQUELLES QUE LLUITEN!!
Assemblea Llibertària del Vallès Oriental

Feministes Indignades

[CAT/CAST]

Nosaltres també estàvem al Parlament: 29M Manifestació en suport a les encausades “Aturem el parlament”

Nosaltres també estàvem al Parlament. Ho tornaríem a fer i seguim al carrer! 
El 15 de juny de 2011, l’Assemblea de Feministes Indignades vàrem participar al bloqueig simbòlic del Parlament, amb milers de persones que, com nosaltres, volien aturar el primer paquet de retallades i ajustos estructurals a l’Estat, l’anomenada Llei Òmnibus.  Vàrem estar rodejant la Ciutadella; vàrem viure i veure la indiferència i el menyspreu dels diputats i diputades que ignoraven la voluntat popular en forma de protesta al seu davant; vàrem viure en carn pròpia la brutalitat policial i vàrem presenciar com el President de la Generalitat arribava al Parlament en un helicòpter pagat amb els nostres impostos, disposat a desmantelar els serveis públics que totes i tots havíem contribuit a mantindre.
Aquella tarda, davant del Parlament , vàrem estar explicant com afectarien les primeres retallades a les dones, i vàrem anar fins a Plaça Sant Jaume visibilitzant el nostre rebuig al muntatge mediàtic que ja en aquell moment condemnava a les persones detingudes i les titllava de violentes i delinqüents per oposar-se a la violència i delinqüència organitzada dels ajustos estructurals pactats entre la classe política, la banca i els taurons de les finances.

Hem seguit als carrers des d’aleshores, acompanyant totes les marees, visibilitzant les critiques, propostes i alternatives feministes al patriarcat neoliberal, organitzant-nos per fer front a la doctrina del shock, prenent el carrer a les vagues generals, aturant desnonaments i desallotjaments de cases okupades, plantant cara i posant el cos davant la repressió policial, rebutjant la reforma laboral, les retallades als serveis socials, als pressupostos familiars, a l’atenció a les persones amb diversitat funcional, oposant-nos a  la contrarreforma de l’avortament, les pujades del transport públic, la privatització d’escoles i hospitals….

El proper 23 de març serem a la Plaça Catalunya per construir entre totes una vaga general feminista i radical, per aturar-ho tot, per rebutjar el patriarcat capitalista genocida i per afirmar un altre món on la vida de les persones estigui al centre, i el proper 29 de març estarem al carrer rebutjant la llei mordaça que ens vol callades i espantades perquè no puguem aturar l’estafa organitzada dels ajustos estructurals.

Seguim i seguirem manifestant-nos, desobeint, fent escarnis públics al responsables de l’estafa, creant xarxes de suport mutu i de cooperació, construint poder popular i alternatives des de la base. Nosaltres estàvem al Parlament, podríem haver sigut qualsevol de les persones detingudes, i no reconeixem la justícia de l’enemic que els vol condemnar per fer el que hem fet totes nosaltres: defensar els bens comuns, la sobirania i la voluntat popular.   Absolem les represaliades per defensar els drets i els bens comuns i  condemnem els responsables de l’estafa!

No estem soles! Si toquen a una, ens toquen a totes! Nosaltres també ho tornaríem a fer, i ho seguirem fent!

Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!

[CAST]

Nosotras también estábamos en el Parlamento . Lo volveríamos a hacer y y continuamos en la calle.
El 15 de junio de 2011 , la Asamblea de Feministes Indignades participamos al bloqueo simbólico del Parlamento , con miles de personas que , como nosotras , querían detener el primer paquete de recortes y ajustes estructurales en el Estado , la llamada Ley Ómnibus . Estuvimos rodeando la Ciutadella; vimos y vivimos la indiferencia y el menosprecio de los diputados y diputadas que ignoraban la voluntad popular expresada en forma de protesta delante suya; vivimos en carne propia la brutalidad policial y presenciamos como el Presidente de la Generalitat llegaba al Parlamento en un helicóptero pagado con nuestros impuestos , dispuesto a desmantelar los servicios públicos que todas y todos habíamos contribuido a mantener .
Aquella tarde , ante el Parlamento , estuvimos explicando cómo afectarían los primeros recortes a las mujeres , y fuimos hasta Plaza San Jaume visibilizando nuestro rechazo al montaje mediático, que ya en ese momento condenaba las personas detenidas y las tildaba de violentas y delincuentes, para oponerse a la violencia y delincuencia organizada de los ajustes estructurales pactados entre estos políticos , la banca y los tiburones de las finanzas .
Hemos seguido en las calles desde entonces, acompañando todas las mareas , visibilizando las críticas , propuestas y alternativas feministas al patriarcado neoliberal , organizándonos para hacer frente a la doctrina del shock, tomando la calle en las huelgas generales , deteniendo desahucios y desalojos de casas okupadas , plantando cara y poniendo el cuerpo ante la represión policial , rechazando la reforma laboral , los recortes en los servicios sociales, los presupuestos familiares , la atención a las personas con diversidad funcional , oponiéndose a la contrarreforma de la aborto , las subidas del transporte público , la privatización de escuelas y hospitales …
El próximo 23 de marzo estaremos en la Plaza Cataluña para construir entre todas una huelga general feminista y radical , para detenerlo todo, para rechazar el patriarcado capitalista genocida y para afirmar otro mundo donde la vida de las personas esté en el centro , y el próximo 29 de marzo estaremos en la calle rechazando la ley mordaza que nos quiere calladas y asustadas que no podamos detener la estafa organizada de los ajustes estructurales .
Seguimos y seguiremos manifestándonos , desobedeciendo , haciendo escarnios públicos a los responsables de la estafa, creando redes de apoyo mutuo y de cooperación , construyendo poder popular y alternativas desde la base . Nosotras estábamos en el Parlamento , podríamos haber sido cualquiera de las personas detenidas , y no reconocemos la justicia del enemigo que los quiere condenar para hacer lo que hemos hecho todas nosotras: defender los bienes comunes , la soberanía y la voluntad popular . Absolvemos las represaliadas por defender los derechos y los bienes comunes y condenamos los responsables de la estafa !
No estamos solas ! Si tocan a una , nos tocan a todas ! Nosotras también lo volveríamos a hacer , y lo seguiremos haciendo !
¡Contra la ofensiva patriarcal y capitalista , desobediencia feminista !
ENLACE

 

Mugitu!

A partir del 31 de marzo veinte personas serán juzgadas por los sucesos que tuvieron lugar a las puertas del Parlament de Cataluña el 15 de junio de 2011. Desde el movimiento de desobediencia al  TAV  Mugitu!,  queremos  aprovechar  la  ocasión  para  hacer  llegar  nuestra  solidaridad  a  los imputados,  allegados, y  a todos  aquellos y  aquellas involucrados  en la  convocatoria que bajo  el lema “Aturem el Parlament” pretendía denunciar (y como su nombre lo indica, y en la medida de los posible, también impedir) el inicio de los trámites para la aprobación de unos presupuestos que ese  mismo  día  tendría  lugar  en  el  Parlament.  Presupuestos  que  han  supuesto  una  verdadera agresión a los sectores más castigados de la sociedad catalana, y que sin embargo y al igual que toda  la  ola  de  “ajustes”  que  se  han  sucedido  desde  entonces,  deja  prácticamente  intocadas  las partidas  correspondientes  a  grandes  infraestructuras,  como  es  el  caso  de  la  Alta  Velocidad Ferroviaria y las líneas de Alta Tensión.

Dicha  movilización  se  enmarcaba  en  una  situación  de  creciente  malestar  social,  que  había llegado a uno de sus puntos más altos hacía tan solo un mes, con la ocupación indefinida de las principales plazas del Estado, llevada a cabo por un incipiente y aun indefinible movimiento al que se conocería con el nombre genérico de 15­M. Por su parte, el gobierno respondería a cualquier posible cuestionamiento con la ya habitual dosis de criminalización, junto a una escalada represiva que  en  el  caso de Barcelona había quedado manifiesta  hacía tan solo dos semanas  con  el  brutal desalojo  de  la  plaza  Catalunya,  y  cuyo  crescendo  llega  hasta  la  actualidad.  A  día  de  hoy,  el Ministerio del Interior se dedica a la puesta a punto de la reforma penal popularmente conocida como “Ley mordaza”, cuyo contenido pretende ilegalizar y abocar a la clandestinidad a cualquier práctica política crítica o mínimamente autónoma, además de otorgar impunidad y manos libres a las Fuerzas de Seguridad del Estado.

Tan solo cuatro meses después  del bloqueo del Parlament, se llevaba  a  cabo  en la  ciudad de Toulouse  el Plenario de la Comisión de Trabajo  de los Pirineos (CTP). En  aquella ocasión tres activistas de Mugitu!Mugimendua decoraban con sendos “tartazos” a la Presidenta del Gobierno de Navarra, Yolanda Barcina, en su calidad de principal representante de la imposición del Tren de Alta Velocidad en Euskal Herria presente en el acto. Por aquella acción, hubo peticiones que iban de los 4 a los 6 años de cárcel para cuatro miembros de Mugitu!, y que finalmente se saldaron con condenas de 2 años.

Consideramos lícito señalar y denunciar públicamente a los responsables de las políticas que nos abocan a la miseria, que destrozan el territorio y expulsan a la gente de sus casas mientras cubren las  espaldas  de  los  bancos. Creemos  que  es  justo  llamar  canalla  al  canalla  y  al  ladrón,  ladrón.

Consideramos legítima la acción directa y expresamos nuestra solidaridad activa con todos los que luchan para cambiar este orden de cosas.

¡Nosotras también estábamos en el Parlament!

Nik ere egingo nuke!