L’exdiputat Ernest Maragall qualifica el judici a l’Audiència Nacional de “desmesurat”

Crónica de la quarta sessió del Judici per GRISELDA CASADELLÀ  publicada el 04/04/2014 a La Directa.

Per llegir l’article original a la web pots anar aquí.

 Declaren quatre diputats en la quarta sessió del judici: el President Artur Mas, el conseller Santi Vila i el diputat Jordi Turull, de CiU, i l’exdiputat pel PSC Ernest Maragall. També ho fan els testimonis de la defensa Hibai Arbide i Manuel Delgado. El judici està previst que es reprengui el proper dia 25 d’abril.

 

L’exdiputat del PSC Ernest Maragall ha declarat com a testimoni de les acusacions en la quarta sessió del judici contra 20 acusades per participar en l’acció “Aturem el Parlament”. Però podríem dir que el més significatiu s’ha produït al finalitzar el seu interrogatori, quan ha demanat al jutge si podia fer un darrer comentari. Seguidament ha manifestat que volia deixar constància que, segons ell, els fets són una protesta legítima, part d’un procés social i polític en relació al rol del Parlament, i que creu que les institucions han d’acceptar-ho com una element propi de la democràcia. A més, sobre el procés judicial ha destacat que “podríem estar parlant de faltes en el pitjor dels casos” i que per per això creu que “és desmesurat” resoldre-ho per la via penal. Ha afirmat que segons ell no hauria hagut d’arribar a un tribunal com l’Audiència Nacional, i ha fet constar que ja es va manifestar al respecte signant la petició que sol·licitava al Parlament de Catalunya que retirés l’acusació que demana presó contra 20 persones a l’Audiència Nacional. Ha anunciat també que se li va proposar al seu moment si s’acolliria a una resolució judicial per la via de la mediació, una figura existent al sistema jurídic català, cosa de la qual ell es va mostrar partidari.

Durant la seva declaració ha dit que “era nombrosa la presència física, i alguns manifestants insistien en què no hi hagués contacte” i ha recordat la consigna “No els toqueu!” que va sentir al llarg del seu pas entre la multitud. “Altres ens intentaven convèncer amb la seva presència i veus de que no anéssim al Parlament a votar els pressupostos”. Preguntat sobre possibles agressions ha sigut contundent: “Agressió no, no vull ni puc parlar d’agressió en cap moment”. Ha relatat que els Mossos eren a la vora i que 2 agents de la policia el van ajudar a travessar la manifestació. Va arribar abans que s’iniciés la sessió parlamentària, que ha dit que va començar amb 10 o 15 minuts de retard.

Mas: algunes persones tenien actitud violenta

D’altra banda el President de la Generalitat, Artur Mas, ha declarat que quan viatjava en cotxe oficial amb la comitiva presidencial van haver de donar mitja volta degut a que “hi havia un bloqueig que ens impedia entrar al Parlament”. Preguntat pel Ministeri Fiscal sobre si aquest bloqueig va ser o no de caràcter violent ha manifestat que “algunes persones que es van acostar al cotxe on viatjava jo tenien actitud violenta”, i a la pregunta de sobre quantes persones van ser, ha manifestat “quan hi ha tanta gent és difícil determinar de quantes persones estem parlant. Vaig sentir els cops [al cotxe oficial on viatjava] perfectament, però també he de dir que no podria identificar a ningú”.

A preguntes de la defensa sobre si ha viscut en altres ocasions fets semblants, Mas ha reconegut que “les protestes al Parlament són habituals, estic acostumat a que hi hagi insults, crits, amenaces… però que es veiés afectada l’activitat del Parlament fins a aquest nivell no ho havia vist mai”. Sobre si ha viscut en altres protestes situacions de bloqueig també ha reconegut que “Sí, ho he viscut altres cops, la diferència és que sempre havia pogut accedir per vehicle normal, no usant mitjans extraordinaris”. Aixímateix ha dit que “canviar el trajecte dels desplaçaments del President de la Generalitat és habitual: “Fixi’s si és normal, que molt sovint es canvia el trajecte per propis motius de seguretat”. També ha admès que no hi ha cap distintiu al vehicle oficial on viatja el President, de manera que la defensa volia així demostrar que no es podia saber en quin dels cotxes oficials de la càpsula presidencial -que a més porten els vidres tintats- viatjava el President el dia dels fets.

Artur Mas també s’ha expulsat tota responsabilitat sobre el dispositiu policial d’aquell dia, dient que en desconeixia els detalls del mateix ja que era el Conseller d’Interior [Felip Puig] qui tenia encomanada la tasca del desplegament policial. També ha desmentit que hagués decidit qui anava en cada viatge de l’helicòpter, afirmant “d’això no en tinc ni idea, només vaig demanar que jo i la Presidenta del Parlament havíem d’arribar en primer lloc”. Aquesta declaració es contradiu amb la del també diputat de CiU, Antoni Fernández Teixidó, que va declarar que ell havia viatjat en el segon viatge de l’helicòpter “per decisió expressa del President de la Generalitat i la Presidenta del Parlament”.

Precisament sobre l’helicòpter un lletrat de la defensa li ha demanat al President com és que ha qualificat la mesura de l’helicòpter de “totalment excepcional”, quan el mes d’agost de 2012 va usar aquest mitjà de transport per dirigir-se a fer entrega del Premi a la Millor Vaca frisona de Campllong (Gironès), a la qual cosa ha respost que va ser perquè arribava tard. En aquella ocasió, el departament de comunicació de la Generalitat va assenyalar que l’ús de l’helicòpter per part del President “entra dins de la normalitat”.

Cap agressió a l’alcalde de Figueres

L’actual Conseller de Territori i Sostenibilitat, i aleshores diputat i alcalde de Figueres de CiU, Santi Vila, ha declarat que “no va rebre cap agressió en cap moment” si bé “sí que hi va haver insults, crits i escopinades”. Ha explicat que no pogué entrar al Parlament perquè uns ciutadans li van impedir, i que sense l’ajuda dels Mossos que li van obrir pas no hauria aconseguit entrar. Vila ha afirmat que “mai havia vist la intenció per part d’un ciutadà d’evitar que entrés al Parlament”.

Amenaces i improperis a Turull i Llop

El diputat de CiU Jordi Turull ha declarat que va rebre “amenaces i improperis” al quedar-se arraconats juntament amb el diputat Josep Maria Llop i treballadors del Parlament a l’entrada d’un garatge, on va viure un “desconcert” per no saber com acabaria aquella situació, tot i que “esperava que no passés res greu”. Preguntat per la defensa sobre com va aconseguir entrar al recinte del Parc de la Ciutadella i a dins del Parlament en un primer moment -ja que més tard va sortir-ne amb motiu d’una trucada del diputat de CiU Josep Maria Llop, a qui va decidir anar a buscar- ha explicat que “Com a portaveu del grup de CiU jo arribava d’hora, i vaig poder entrar a través d’un cordó policial”. L’advocat defensor li ha demanat: “Hi havia un cordó policial quan va entrar vostè i quan ho havia de fer el senyor Llop ja no?”, a la qual cosa ha respost que el problema era arribar fins al cordó policial. “Però per vostè no va ser problema?”, li ha demanat el lletrat, i ell ha conclòs “No, per mi no a aquella hora”. Axímateix, una advocada li ha preguntat perquè no havia avisat a seguretat que ajudés el diputat Josep Maria Llop o ni tansols va avisar de que ell s’hi dirigia, i ha dit que ho va fer perquè no volia donar més feina a la policia, i perquè el senyor Llop no estigués sol.

Agressions físiques contra manifestants
Hibai Arbide, testimoni proposat per la defensa i un dels participants a la roda de premsa del dia 10 de juny de 2011 que va presentar públicament “Aturem el Parlament”, ha explicat que “la intenció darrera del lema, de contingut simbòlic i fet per cridar l’atenció, era la de detenir els plans del Parlament, i no pas el propi Parlament. No volíem ser un problema d’ordre públic, no volíem representar un impediment per l’entrada dels diputats, ja que necessitàvem que el Parlament funcionés amb normalitat. Desitjàvem contrastar la política democràtica i participativa de les places amb la política institucional, feta i pensada des de les elits i per a les elits.”

Preguntat sobre si va presenciar alguna agressió física durant aquella manifestació ha afirmat que “les úniques agressions físiques que vaig veure van ser les de la policia carregant contra uns manifestants pacífics asseguts al terra”.

Referències a un bloqueig de CiU l’any 1984

L’antropòleg Manuel Delgado, també testimoni de la defensa, present a la manifestació d’aquell 15 de juny de 2011, ha explicat que hi va anar amb l’interès d’analitzar com es resolia la pròpia acció “Aturem el Parlament”, en relació a l’estudi que ve fent des de fa anys amb un grup de recerca de la Universitat de Barcelona analizant les deambulacions humanes a l’entramat urbà i, més concretament, documentant notes de camp sobre interpel·lacions simbòliques a edificis públics. El què va veure, ha explicat, el va sorprendre donat que es va adonar de la inexistència de cap dispositiu preparat perquè poguéssin confluir sense problemes tant la pròpia protesta com l’entrada dels diputats a la Cambra. Tot el què va veure ho va recollir en una nota de camp que al seu blog, en forma de correu a una amiga seva. Durant la declaració, Manuel Delgado ha ensenyat una fotocòpia d’una notícia de La Vanguardia del 31 de maig de 1984 en què s’explica un bloqueig dels diputats de CiU a diputats socialistes quan efectuaven una manifestació en solidaritat amb Jordi Pujol, degut als fets de Banca Catalana. També ha donat constància de la simbologia pacífica dels braços alçats i les mans obertes, adoptat pel moviment de les places, i que es va poder observar durant la manifestació “Aturem el Parlament”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s