Comunicat llegit a la manifestació del 21 de Març de 2015

COMUNICAT #JoTambéEraAlParlament

 

El 15J ens vam mobilitzar milers de persones, diverses, d’arreu i de totes les edats i tendències unides per un clam comú: fer sentir la nostra veu als polítics per expressar-los que no ens representen i que no tenen cap legitimitat quan prenen decisions que van en contra dels interessos de la majoria. Estem parlant de drets basics i que atempten contra la dignitat de la gent i que l’exclouen de la participació ciutadana a la que tothom tenim dret. El carrer és doncs el nostre l’espai on dur a terme, el diàleg, les lluites, desenvolupar sinergies, expressar totes les reivindicacions.

L’operatiu policial del 15-J va estar expressament dissenyat per a criminalitzar el 15M degut al desprestigi mundial que va provocar el desallotjament de la plaça Catalunya. Felip Puig va fer que els parlamentaris travessessin la multitud indignada que protestava. Centenars de persones van interpel·lar els polítics sense que cap d’ells veies la seva integritat física afectada. Els Mossos d’Esquadra van realitzar detencions del tot arbitraries i van induir els polítics a denunciar els i les manifestants. La investigació policial en aquest cas ha estat ridiculitzada pels Tribunals i la denuncia de manca de garanties de la investigació del Mossos que van denunciar les nostres advocades, han estat reconegudes pels Tribunals: detencions innecessàries, pressions per fotografiar-nos i fitxar-nos, informes mal fets…  El fet de que les acusacions permetessin que es jutgés aquest cas a l’Audiència Nacional quan enarboren els discurs de la sobirania per Catalunya, és lamentable. I que encetessin un “Procés” paral·lel contra les classes populars d’aquest país, de bracet, amb el sindicat d’extrema dreta espanyolista Manos Limpias, hauria de fer avergonyir a tothom del President de la Generalitat que ho ordena.

L’Audiència Nacional va jutjar-nos, i al judici es va evidenciar com funciona la maquinaria judicial, així com la manca d’arguments de les acusacions. Ens van obligar a anar a Madrid, perquè no hi van anar la majoria de parlamentaris?, No som tots iguals davant la llei?. Tot i la dificultat, la solidaritat no va minvar en cap moment, i es van desplegar accions de suport arreu de l’estat. La sentència, ens va absoldre perquè va quedar clar que nosaltres no havíem fet res diferent, de milers persones presents aquell dia: vam alçar les mans, vam cridar consignes, vam interpel·lar els polítics, sense violència ni intimidació. Quina casualitat doncs que els polítics de CIU i PP, foren els únics que van témer per la seva integritat. La pròpia Audiència Nacional va haver d’admetre que es tractava de fets lleus. El malestar general viscut pels polítics, ni se’ns pot atribuir a unes poques ni pot justificar aquesta condemna. Aquella sentència va fer mal a aquells que es creuen superiors o millors per que son part de les altes esferes de l’Estat, no només per la nostre l’absolució, sinó perquè reconeixia que el dret penal no pot limitar drets i que la ciutadania té dret a expressar-se, i que pot protestar més enllà de la democràcia representativa parlamentaria. Les llibertats d’expressió i de manifestació son necessàries per assegurar el pluralisme. La democràcia no és res sense la possibilitat de la ciutadania de controlar els polítics.

Ara el Suprem, buscant un precedent exemplaritzant, ens condemna aleatòriament a unes quantes encausades. La sentència contradiu totes les garanties legals i els criteris del Tribunal Europeu dels Drets Humans de “procediment just” i proporcionalitat: és una aberració jurídica. Se’ns condemna perquè, tot i que no hem comès cap agressió, ells diuen que participàvem de la suposada voluntat general d’aturar el Parlament. El missatge ideològic és molt clar: tolerància zero a la participació ciutadana directa fora dels canals representatius, i qui gosi protestar, serà durament castigat.

El cas del Parlament, no només ens afecta a les encausades condemnades, que hem d’afrontar al risc d’ingrés a la presó a l’espera de què Europa ens acabi donant la raó, i condemnant l’Estat espanyol per vulneració dels drets fonamentals. Aquesta sentència ens condemna a tothom perquè amb la rebaixa del llindar de protesta permesa, junt amb les darreres reformes legals, com la Llei Mordassa, totes podem ser objectiu de la repressió: indignades, sanitàries, mestres, estudiants, aturades, hipotecades, migrades, etc..

Tot i d’aquesta condemna, seguirem denunciant el capitalisme salvatge, la hipocresia del sistema, la maquinària repressora, les desigualtats socials, la corrupció, fins que no en quedi ni una engruna. I protestarem contra aquestes que protegeixen els seus privilegis amb delictes de quan l’època franquista i que es senten amenaçades per un senzill alçar de braços en creu.

La solidaritat és la nostra millor arma.

Us necessitem a totes per tirar enrere l’ingrés a presó.

Ni un pas enrere.

Seguirem lluitant.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s